Asseure’m davant del teu sexe. Mirar-lo, admirar-lo, venerar-lo.
Amb la punta dels dits,
Gairebé sense que te n’adonis,
Recórrer els seus camins:
Valls i muntanyes
I boscos feréstecs.
Sentir la humitat de la forest,
Un dia de tardor.
L’aroma de l’aire carregat
De dolçor sensual.
I mirar-lo, remirar-lo, admirar-lo.
Sense presses.
Eternitzant l’instant.
8 comentaris:
què gran moment!
i tenir el teu perfum als dits tot el dia...
N.
Caram... ;-)
Buuufff!!!
Quina temptació, no?
N: Sí, és un gran moment. Però és més de contemplació que no pas d'acció.
Rita: Mira, avui m'ha vingut així.
Mar: Temptació? I tant... Costa de retenir la imaginació.
Com si fos un quadre? Un quadre d'un paisatge on t'hi pots perdre ben endins? :)
Aquest "bosc"... feréstec no ho sé, però vegetació sí que n'hi ha, sí! :)
Talment un quadre, un paisatge. Passar-s'hi hores i hores contemplant-lo, sense cansar-se'n.
Una obra d'art... sensual!!
Uhmmmmmmm
M'agrada el teu estil
Albanta: Gràcies. I benvinguda.
Publica un comentari a l'entrada