Cercar en aquest blog

dilluns, 20 de juliol del 2009

Fantasia inconfessable


Una de les meves fantasies,
Desitjades i inconfessables.
T’has aturat al meu costat,
Sense saber qui era,
Sense saber qui ets,
I amb tot l’atreviment
M’has besat profundament.

I has marxat tal com has vingut,
Deixant-me clavat,
Sense respiració,
Las, sense alè,
Amb el sabor dels teus llavis.

17 comentaris:

mar ha dit...

aix company...
quines fantasies tan tendres!
jo crec que em desmaiaria allà mateix...
(sempre i quan el xicot fos guapo i ben plantat... és clar!)

El Company de Venus ha dit...

Evidentment: requisit imprescindible. Allò que es diu que ens animi la vista i el dia sencer.

òscar ha dit...

fantasia sobtada i repentina

Anònim ha dit...

bufff, quin subidon no?? quina calentor!!

Francesc Mompó ha dit...

L'enamorament de la passant és tot un clàssic; tu l'has dut més enllà i has fet que s'aturara a "saludar-te". Has fet bé. És molt bonic.

maria ha dit...

Quina fantasia més tendra! I qui no voldria trobar-se en aquesta pell?^-^

Lydia ha dit...

Y besarse bajo la lluvia sin importarte que caiga el diluvio universal... solos tú y yo...

bimbonocilla ha dit...

mmm.. al mig del carrer!
:)

Anònim ha dit...

Així veus i escrius la teva fantasia? I com l'escoltes?

No és fantasia el que jo escric, sinó que desig!
I l'escric a cada moment,
i l'escolto així:

http://www.youtube.com/watch?v=hqj1GlLOG2s&feature=related

Onze de setembre.
(Onzembre)

Anònim ha dit...

Disculpa és aquesta l'adreça:

http://www.youtube.com/watch?v=hqj1GlLOG2s&feature=related

Onze de setembre. (Onzembre)

El Company de Venus ha dit...

Òscar: Totalment, totalment.

Morbosa: Una reacció imprevista.

Francesc Mompó: En aquest cas, és un enamorament salvatge.

Maria: Tu ho has dit: qui es negaria?

Lydia: Esa también es una buena proposición.

Bimbonocilla: Suggerent, no?

Anònim: He escoltat el fragment, però me l'imaginava més amb un altre ritme.

Anònim ha dit...

Vols dir amb una altra oscil.lació? Amb un altre moviment? O potser vols dir: amb set, amb anhel, amb ànsies?

Quan desitjo em desperto i visc. I senzillament, al viure, jo li dic desig.

Onze de setembre.
(Onzembre)
INDEPENDÈNCIA!

Guspira ha dit...

Mmmm... jo també la tinc aquesta fantasia, però la meva va una mica més enllà... :)
Qui sap si un dia ens creuem pel carrer, ens mirem i... però llavors ja no seria fantasia...
M'agrada!

rosseta ha dit...

A mi em passa això i no reacciono en setmanes... Ufff una fantasia excepcional i més si es compleix ;)

Anònim ha dit...

molt excitant fantasia...


Deseo
http://deseo73.blogspot.com/

as de cors ha dit...

Maco, com sempre.

Per cert, nou post de l'as de cors.

Bones vacances!

toni prat ha dit...

...




eroticopoemes.blogspot.com
poemesvisuals.com