Cercar en aquest blog

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Em costa poc


Em costa poc escalfar-me. A raig, tal com escric aquestes paraules. Unes paraules escrites en algun bloc. Desfermen la imaginació, el desig. És ben fàcil caure en mans de la santa excitació, onsevulla. Tant pot ser aquí com allà, en un lloc íntim o en un lloc compromès. Però el desig no vol conèixer lligams, inhibidors de la seva llibertat. Ara estic fogós, les paraules surten a raig. Febre de desig. Cap a tu, o tu, o tu. Foll de lascívia. Escriptura gairebé automàtica. Deixant que els dits sintetitzin l'anhel sobre el teclat. Perquè després es perdin pel cos.

7 comentaris:

Violeta ha dit...

Ui, quan es perden pel cos...

Petons nocturns.

mar ha dit...

fogós?
febril?
foll?

i el desig encès...

mmm...

no hi vagis al metge... potser la seva medicina t'adorm i et paralitza...

deixa't anar!
és el millor remei pels símptomes que descrius...

El Company de Venus ha dit...

Violeta: Quan es perden pel cos, el foc es fa amo i senyor de tot.

Mar: No, no hi ha metge que valgui. Millor, com dius, deixar-se dur...

Rita ha dit...

I llegint-te... Aiss com s'encomana això... :P

moonlight ha dit...

improvització i deixar-se anar...

Guspira ha dit...

Mmmm paraules fogoses... cos calent... bona reacció! Això significa que ets viu!

El Company de Venus ha dit...

Rita: De debò? Gràcies.

Moonlight: Si senyora.

Guspira: Certament, ben viu.