Cercar en aquest blog

dimarts, 30 d’abril del 2013

Cos humit















Cadenciosa, la pluja cau sobre els carrers ja molls.
Un cel gris es dreça sobre els edificis vells,
xops de la humitat de l'ambient.
Plou de nou sobre pluja vella.

De la galeria estant, comtemplo el cel i l'aroma
del terra xop de tolls, incapaç d'absorbir més humitat.
Un ventijol m'eriça la pell.
Quadre erotitzant que m'encén els sentits.

M'omplo els pulmons i els ulls de sensacions,
se m'arrapa la roba al cos.
Sóc com la terra xopa.
Plou de nou sobre el meu cos.

Deliris eròtics de primavera
amb un cel de tardor
i amb un aire d'hivern,
en un cos que traspua estiu.

M'abstrec en la recerca del plaer.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

És impúdica l'olor dels cabells molls? Sempre m'avinc a olorar-los quan la pluja els mulla.

Podrien omplir flascons d'aquesta olor tan santa. ;-)

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Afegitó:ha de ploure de nou...

El Company de Venus ha dit...

Oi tant... És una olor ben acceptada!

Guspira ha dit...

Els teus versos m'encenen els sentits,
m'omplo d'erotisme
i esdevinc com la terra xopa
per l'aigua que cau,
deliris d'amor,
fins pronunciar, cadenciós,
el sospir que entona el plaer
ressorgit aquesta primavera...

Com sempre, ha estat un plaer llegir-te...

El Company de Venus ha dit...

Me faràs posar vermell... Tant n'has gaudit?

Guspira ha dit...

Oi tant! ;D