Salta al contingut principal

Cos humit

Imatge
Escrita per














Cadenciosa, la pluja cau sobre els carrers ja molls.
Un cel gris es dreça sobre els edificis vells,
xops de la humitat de l'ambient.
Plou de nou sobre pluja vella.

De la galeria estant, comtemplo el cel i l'aroma
del terra xop de tolls, incapaç d'absorbir més humitat.
Un ventijol m'eriça la pell.
Quadre erotitzant que m'encén els sentits.

M'omplo els pulmons i els ulls de sensacions,
se m'arrapa la roba al cos.
Sóc com la terra xopa.
Plou de nou sobre el meu cos.

Deliris eròtics de primavera
amb un cel de tardor
i amb un aire d'hivern,
en un cos que traspua estiu.

M'abstrec en la recerca del plaer.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Anònim ha dit…
És impúdica l'olor dels cabells molls? Sempre m'avinc a olorar-los quan la pluja els mulla.

Podrien omplir flascons d'aquesta olor tan santa. ;-)

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Afegitó:ha de ploure de nou...

7 de maig del 2013, a les 5:43
El Company de Venus ha dit…
Oi tant... És una olor ben acceptada!
7 de maig del 2013, a les 23:45
Guspira ha dit…
Els teus versos m'encenen els sentits,
m'omplo d'erotisme
i esdevinc com la terra xopa
per l'aigua que cau,
deliris d'amor,
fins pronunciar, cadenciós,
el sospir que entona el plaer
ressorgit aquesta primavera...

Com sempre, ha estat un plaer llegir-te...
15 de maig del 2013, a les 13:33
El Company de Venus ha dit…
Me faràs posar vermell... Tant n'has gaudit?
17 de maig del 2013, a les 0:17
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació