Salta al contingut principal

Vella, coneguda olor

Imatge
Escrita per










Aquella vella, coneguda olor
que s'amara al cos,
que penetra dins el cervell,
només tancant els ulls.

Una olor mental,
podria dir-ne 'no física',
que em transporta a moments viscuts,
d'altres d'imaginats.

En silenci,
abstret del món,
l'olor recorre el meu interior,
es passeja pels racons
de la meva intimitat.

I m'assalta ferotgement,
totalment desprotegit,
vulnerable al plaer
dels teus encants.

La recordes tu, aquella olor?

Comentaris

Anònim ha dit…
Sempre es recorda aquella olor de qui ha estat especial

Magnífic.
26 d’abril del 2013, a les 20:34
polaroid mental ha dit…
una olor que pot reviure qualsevol temps passat, delicia de per sempre.
28 d’abril del 2013, a les 22:48
El Company de Venus ha dit…
És cert que les olors, recreades al nostre cervell, ens traslladen a universos viscuts o a desigs imaginats.

Gràcies.
29 d’abril del 2013, a les 9:07
Clara ha dit…
Interessant tot plegat! ;)
Salutacions!
29 d’abril del 2013, a les 12:33
El Company de Venus ha dit…
Gràcies.

Benvinguda. Ja pots passejar per les diferents habitacions.
29 d’abril del 2013, a les 12:35
Guspira ha dit…
I de sobte t'assalta aquella olor que t'excita els sentits i t'empeny a perdre el seny... és aquesta?
15 de maig del 2013, a les 13:41
El Company de Venus ha dit…
Exactament, Guspira, és aquesta! La coneixes?
17 de maig del 2013, a les 0:18
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació