L’excitació és un estat físicNascut d’un estímul mental.
Als qui, com jo, la imaginació desborda
Patim en excés d’aquest estat.
El costum, la rutina ens ha ensenyat
A controlar-la, a dosificar-la,
Àdhuc a reprimir-la.
L’excitació és una tempesta d’estiu,
Pluja que cau a gavadals,
Un raig de sol de bon matí,
Feridor, desvetllador,
Una onada que trenca, violentament,
Contra la roca.
Instants, granets de sorra
En la immensitat del desert,
Paradís del desig.
4 comentaris:
Com hem deixat que la rutina ens hagi ensenyat a controlar-la... Si tots ens deixessim anar més potser no hi hauria tantes guerres ni depressions.
sols una esmena: substituiria el PATIM per un gegantí GAUDIM
estic amb tu, oscar...
patim?
excés?
Gaudir a pleret d'aquest estat!
Ja que la rutina ens vol controlar...
desaprenguem a dosificar-la...
deixem que ens envaeixi més del que permetem...
deixem anar tantes repressions...
un puntet d'excitació il·lumina la cara i l'esperit!
Vinga, us ho accepto: canviem 'patir' per 'gaudir'.
Publica un comentari a l'entrada