Part I Tanques els ulls.
Asseguda en aquest espai,
El cap i el cos s’envolen
Envers un altre temps,
Llunyà però proper, a tocar.
Les seves mans en contacte
Amb les teves.
Ulls que es troben,
Que tímidament s’esquiven,
Però que per atzar o anhel (ai, las)
Es tornen a trobar.
S’atrapen.
Es deixen atrapar.
Unes mans que recorren l’esquena,
Que hi troben recer, escalfor, desig.
Uns llavis que amb tendresa
Es descobreixen.
Per primer cop.
Nous sabors.
Noves sensacions.
Nous plaers.
Et lliures a la seva essència
T’agrada la seva olors,
El sabor dels seus besos,
L’electricitat que com dos cossos
Conductors us transmeteu.
Desitjaries despullar-lo, lentament,
Besar-li tot el cos,
Recórrer amb les mans, amb els ulls,
Els indrets ocults del seu territori,
Plantar-hi la bandera del conqueridor.
Navegar per les seves aigües,
Talment el capità d’un llagut,
Darrere el timó, en una nit de tempesta.
8 comentaris:
i perds la noció del temps i de l'espai...
i tot és eteri...
i sures...
i sents...
i...
màgia!
Mar: Exactament això. Aquesta és la sensació que transmeten aquests versos, aquesta màgia. Celebro que t'hagi agradat.
Conquerir i ser conquerit i compartir el desitg i lliurar-se a ell.
Molt bonic, felicitats.
Belita: Gràcies per la visita.
És deliciós quan desitges i quan et desitgen... És deliciós descobrir per primer cop i meravellós poder seguir descobrint...
És deliciosa la càrrega sensual...
Aquestes sensacions són tan delicioses... I la primera i les primeres vegades, quan hi ha tant i tant desig... és i són inoblidables, sempre.
Guspira: Tant de bo mai es perdés aquesta càrrega sensual del començament.
Rita: Inesborrables, queden enregistrades a la nostra pell, al nostre cap.
sobre el teu ventre llis
vogador sense rems,
ni llagut
tibant tots els sentits,
buides de vi
les nostres àmfores...
...ens capturà la nit
Publica un comentari a l'entrada