Cercar en aquest blog

divendres, 12 de desembre del 2008

Màgia IX

Part I

Tanques els ulls.
Asseguda en aquest espai,
El cap i el cos s’envolen
Envers un altre temps,
Llunyà però proper, a tocar.

Les seves mans en contacte
Amb les teves.
Ulls que es troben,
Que tímidament s’esquiven,
Però que per atzar o anhel (ai, las)
Es tornen a trobar.
S’atrapen.
Es deixen atrapar.

Unes mans que recorren l’esquena,
Que hi troben recer, escalfor, desig.
Uns llavis que amb tendresa
Es descobreixen.
Per primer cop.
Nous sabors.
Noves sensacions.
Nous plaers.

Et lliures a la seva essència
T’agrada la seva olors,
El sabor dels seus besos,
L’electricitat que com dos cossos
Conductors us transmeteu.

Desitjaries despullar-lo, lentament,
Besar-li tot el cos,
Recórrer amb les mans, amb els ulls,
Els indrets ocults del seu territori,
Plantar-hi la bandera del conqueridor.
Navegar per les seves aigües,
Talment el capità d’un llagut,
Darrere el timó, en una nit de tempesta.

8 comentaris:

mar ha dit...

i perds la noció del temps i de l'espai...
i tot és eteri...
i sures...
i sents...
i...
màgia!

El Company de Venus ha dit...

Mar: Exactament això. Aquesta és la sensació que transmeten aquests versos, aquesta màgia. Celebro que t'hagi agradat.

Etèria ha dit...

Conquerir i ser conquerit i compartir el desitg i lliurar-se a ell.

Molt bonic, felicitats.

El Company de Venus ha dit...

Belita: Gràcies per la visita.

Guspira ha dit...

És deliciós quan desitges i quan et desitgen... És deliciós descobrir per primer cop i meravellós poder seguir descobrint...
És deliciosa la càrrega sensual...

Rita ha dit...

Aquestes sensacions són tan delicioses... I la primera i les primeres vegades, quan hi ha tant i tant desig... és i són inoblidables, sempre.

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Tant de bo mai es perdés aquesta càrrega sensual del començament.

Rita: Inesborrables, queden enregistrades a la nostra pell, al nostre cap.

cercador d'emocions ha dit...

sobre el teu ventre llis
vogador sense rems,
ni llagut

tibant tots els sentits,
buides de vi
les nostres àmfores...

...ens capturà la nit