Busca’m i em trobaràs. Sigues delicada però salvatge alhora,
En dosis proporcionades,
En cada moment.
Sense por a les mancances.
Sense por als excessos.
Troba’m i em tindràs teu,
Tot teu,
Com tantes voltes he imaginat,
Com desitjaria que haguessis imaginat.
Entre llençols desfets,
Lluny de rutines,
Amb la urgència del desig,
Amb la tendresa de la mirada.
Tu i jo sols.
6 comentaris:
Després no et queixis si se t'acumula la feina... ;-)
A aquestes hores...
Rita: Ai, pobre follet!
Llenguaddicta: Qualsevol hora és bona, no?
Amb la dolçor d'aquell bes, amb l'esgarrifança d'aquella primera alenada, amb la tremolor del cos en morir de plaer... Molt seductor!
paraules suggerents...
molt suggerents...
sense pors...
sense rutines...
amb urgència...
entre mirades tendres...
segur que si et busquem et trobarem?
ai, ai, ai,... que tindràs cua amb aquesta proposta...
;)
Guspira: Talment. Com si t'haguessis introduïut en el meu pensament.
Mar: Tot és qüestió d'estar a l'aguait. Mirar i saber veure.
Publica un comentari a l'entrada