Xiuxiueges el seu nom
Mentre els llençols freds
Acullen el teu cos nu.
La fredor és el signe més evident
De l’absència del teu amant.
L’escalf que dies ha que anheles.
Sents una clau al pany
I una remor lenta que s’acosta.
S’obre lentament la porta
Un vent càlid recorre l’estança
I s’esmuny sota els llençols.
És ell. És aquí.
L’escalf s’escampa per ton cos.
15 comentaris:
¡costa ben poc entrar en calor! ¡sento l'escalfor que provoques!
vaja, m'he equivocat d'habitació un altre cop !!! ... salut
No m'agrada gens el fred. M'encanta la calor que transmeten les teves paraules.
qui no ha xiuxiuejat en silenci el nom d'un amant invisible?
l'amant que provoca dolços i càlids somnis...
El xiuxiueig és tan dolç...
no hi ha millor calor, que la que desprén un cos...
Six X: Gràcies. Tot un detall...
Mossèn: I ara, passa, passa!
Kelly: A mi sí que m'agrada el fred. Però l'escalfor també.
Mar: Qui estigui lliure de desig que tiri la primera pedra (o no era ben bé així?).
Maria: Dolcíssim.
Moonlight: No hi ha veritat més certa.
perfecte x una nit d tardor.
Déjà vie: O d'hivern... i fins i tot d'estiu o de primavera.
La remor de la clau al pany és més que suficient per començar a sentir... ;-)
Rita: Totalment d'acord.
uauuuu magnífic... Xiuxiuejar... aquesta paraula té un no sé què especial, a mi m'agrada pel que comporta; la proximitat amb l'altra persona. I mira on pot dur el xiuxiueig...
Xiuxiueges sense saber
que ella sordeja
i somriu
per a no deixar-te en evidència.
Guspira: Pot dur a l'infinit, si cal.
Josep: Tant de sentit de l'humor m'embafa.
Com es nota que mai has estat amb una sorda... una experiència!
Publica un comentari a l'entrada