Salta al contingut principal

Sweet Talkin’ Woman

Imatge
Escrita per
Una simfonia de notes
Amara les meves oïdes.
Disperses, sàbiament teixides,
Com en aquella cançó.

La teva veu és com la més perfecta
De les peces musicals.
Potser una òpera, potser un cànon,
Potser un vals traslladat en el temps.

Una combinació suggerent de sons,
De tons, d’intensitats.
A cau d’orella,
En el cara a cara íntim,
En la teva quotidianitat.

Comentaris

òscar ha dit…
la millor de les músiques, la més dolça de les cançons. sense ipods ni descàrregues il.legals
29 de desembre del 2008, a les 12:18
mar ha dit…
les veus estimades sonen sempre de manera celestial...
i a cau d'orella...
en la intimitat...
encara més!
29 de desembre del 2008, a les 12:36
Baile Antiguo ha dit…
Usando el traductor: És molt bonic. M'ha agradat molt.
29 de desembre del 2008, a les 16:48
El Company de Venus ha dit…
Òscar: Tot i que la música real, la sonora... també hi ajuda.

Mar: Tot la raó.

Abriéndome. Cada dia tens un català més perfecte. Gràcies.
29 de desembre del 2008, a les 17:05
Lydia ha dit…
Sonidos, música, compases... siempre mecida en tus melodías...
30 de desembre del 2008, a les 0:03
Etèria ha dit…
Sovint la veu estimada es la única que ens fa falta per acaronar-nos el cor potser per això sempre es la melodia més dolça.
1 de gener del 2009, a les 20:41
El Company de Venus ha dit…
Belita: Certament, la més dolça de les melodies.
2 de gener del 2009, a les 8:44
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació