Xiuxiueges el seu nom
Mentre els llençols freds
Acullen el teu cos nu.
La fredor és el signe més evident
De l’absència del teu amant.
L’escalf que dies ha que anheles.
Sents una clau al pany
I una remor lenta que s’acosta.
S’obre lentament la porta
Un vent càlid recorre l’estança
I s’esmuny sota els llençols.
És ell. És aquí.
L’escalf s’escampa per ton cos.
Comentaris
l'amant que provoca dolços i càlids somnis...
Mossèn: I ara, passa, passa!
Kelly: A mi sí que m'agrada el fred. Però l'escalfor també.
Mar: Qui estigui lliure de desig que tiri la primera pedra (o no era ben bé així?).
Maria: Dolcíssim.
Moonlight: No hi ha veritat més certa.
que ella sordeja
i somriu
per a no deixar-te en evidència.
Josep: Tant de sentit de l'humor m'embafa.