Salta al contingut principal

Caixes

He posat els records en caixes,
segellades perquè no s'escapin.
Vull servar-los així, en letargia,
vius, crionitzats per si mai els
torno a necessitar.

Els he endreçat cronològicament,
amb cura, sense deixar cap detall.
No vull trair el curs de la història
al teu costat.

I en una caixa, dins una altra caixa,
hi he desat el desig.
Cor desbocat, cavall alat,
que s'enlaire cap al cim de la passió.
És el que vull més protegit,
per més llunyà ara.
És el que em dol més d'haver perdut
en el camí de tots aquests anys.

I tot ho he mudat a un altre lloc.
En solitud. Amb les caixes ben tancades
per no perdre un bit dels records.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Ortus

L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.