Racó de Venus

Mentre te la xucle, agenollada davant teu, sento com convulsa a la meva boca. Alce els ulls i tope amb les parpelles abaixades, extasiat el rostre, els llavis mig oberts. T'hi pose un dit i me'l xucles tal com i jo t'ho faig a tu, febrós i dolç. I accelere el ritme a mesura que tu l'acceleres, delerosa de tenir-te al fons, de tastar-te al complet.

Temps de tardor. L'hivern entrarà sense avisar, de cop, sobtat. Deixarà el teu cos orfe de la nuesa de l'estiu que encara ressona als ulls. Privat dels teus racons els recrearé en la memòria. Memòria de besos encesos, de carícies que cremen, de desigs descontrolats. Corrents que arrosseguen els cossos cap a les profunditats del plaer més salvatge.