M'agradaria saber escriure com t'he arribat a estimar. Estimar-te a la manera clàssica, visceral, profunda: pensar-te a totes hores, sentir el pessigolleig previ a una trobada planificada, l'esclat del primer petó, descobrir el teu cos per primera vegada, planificar un futur que sempre és incert, deixar llavors de tu i de mi pel camí... I un dia descobreixes, tard, massa tard, que aquell amor ja no és aquell amor. És una altra mena d'amor. No ha passat res, o potser sí. Un tren que ha arribat a destinació. Una onada que mor a la sorra. Un camí que es bifurca. M'agradaria saber escriure com t'he arribat a estimar i poder-t'ho dir ara que aquell amor ja no és aquell amor, sinó una altra mena d'amor.