Racó de Venus

Amaga't de les mirades indiscretes. Cerca un racó fosc, solitari, mínimament íntim. Abraça'l i besa'l furtivament, suaument, salvatgement, amb la urgència del desig, amb la lentitud del desig. Notes una espiral elèctrica que et recorre l'espinada i mor lentament entre les cames. Flaqueges, quedes penjada en un fil a molts metres del terra, precipici mortal, vertigen dolç. I, en aquest trànsit, la humitat s'apodera del teu cos, sensible a les descàrregues que t'assalten per tots els porus de la pell.

Cronista del teu cos, escric històries de conquestes i derrotes, de fets atzarosos, de miracles inexplicables. Canto les belles cançons de l'antigor, ploro les pèrdues doloroses, gloso el saber de generacions, enyoro un passat perdut nord enllà. Cronista del teu cos, segueixo els camins del paisatge que em menen a racons delitosos, esclats de vida, olor de dolçor. Sobre el teu cos escriuré la història vertadera, la dels guanyadors, i també la dels perdedors. Amb música de fons, en la penombra del capvespre, a recer de les onades.

Menjar-te cruspir-te devorar-te endrapar-te embocar-te engolir-te manducar-te esmorzar-te, dinar-te i sopar-te, àdhuc berenar-te pellucar-te picar-te i piscar-te rosegar-te minjar-te... goludament extasiada, fins que se m'ompli la boca i tornar-te a menjar a cruspir a devorar... perquè tinc ganes de tu

Ajaçada negligentment al sofà deixes que els meus llavis cerquin els teus. Iman que m'atrau i em guia, a la recerca de ton escalf. Els trobo, els assaboreixo, i els acarono amb els meus, i, malèvolament, si em permets, deixo que els teus m'enverinin. Podria estar-hi hores, tal vegada jorns sencers, besant cada racó del teu tresor amagat sota ropatges que, desordenats, moren al terra. Oh, dolça llibertat. Avui, com ahir i com demà, finiré assedegat en aquest pou. I si alço els ulls veuré com em fites extasiada, ansiosa, sagestes que en demanen més, més i més.

S'extingeix el fred, l'hivern tanca la porta; la primavera obre la finestra i deixa passar l'aire perfumat. Tu també obres la finestra del teu cos: Desprotegeixes allò que l'hivern glaça i la primavera atempera. Desencotilles cames i braços, deixes que l'aire corri entre els plecs del cos que s'escalfa com l'ambient. Una suau brisa, amb aires de fred encara, eriça la pell, alerta que l'estiu és a prop, però no pas a tocar. Un núvol tapa el sol, un calfred recorre l'espinada, es passeja pel ventre i s'atura als pits. Reacció irada, visible. El teu cos, lliure de lligams, s'amara dels contrastos del temps canviant.