Racó de Venus

La pell del teu sexe em trasllada a altres continents. Terres de gent de pell bruna, eixuta pel sol, per la misèria del temps i de la injustícia. El teu sexe és un desert, fina sorra que acarona el vent: escalfor a migdia, gel quan es pon el sol. Sexe bru com la terra, com ses gents. Quan el toco, quan et toco, el desert és tròpic, riu de vida. La brunor resta teixida de rosada fresca i aromàtica.

I es tanquen les portes de l'ascensor i m'acosto al teu cos de nou. Les boques roents es busquen a la recerca del plaer. Necessito el teu contacte. Les teves mans m'aferren l'esquena, cada cop més fort, i els teus pits xoquen contra el meu pit, s'esclafen, s'exciten. Les meves busquen el teu cul, s'entortolliguen entre les teles de la faldilla i les calcetes, però finalment troben el seu objectiu: et prenc fort i t'atrec cap a mi. Sents el meu sexe en el teu ventre, i com a poc a poc baixa cap al teu. Em refrego mentre les mans es traslladen al caire del teu cau, que intueixo humit i rinxolat, les vores rosades i encantades de la visita.

Reposo el cap Sobre el coixí dels teus pits. Duresa clapada Per petits estels Que voltegen el satèl•lit, Fosc, irregular, sensible. S’escapa un alè d’aire Dels meus llavis I com el firmament, Sempre en moviment, Els estels reviuen I segueixen les oscil•lacions Del satèl•lit mare, Origen de la Via Làctia, Tel•lúriques constel•lacions.

T'has perdut en pensaments que et retornen al cap cíclicament, obsessivament. Tanques els ulls en la tarda tediosa, les finestres mig tancades, el silenci relaxant. Dos cossos tocant-se, devorant-se els racons, aspirant les aromes, paladejant els sabors. Penaments que prenen textura a mesura que les mans avancen i ressegueixen antics camins descoberts i explorats. L'últim pensament et duu al regne de la vigília, al precipici entre el son i la realitat, encoixinada en un dolç plaer que et recorre el ventre.