Et preguntes per què et banyes sola. Mentre l’aigua fa cascades Baixant per la teva pell, Rierols de corrents zigzaguejants. Mentre l’escuma uniformitza El teu cos, Omplint els buits de la soledat. Mentre els dits humits Cerquen altres humitats, Plaers incipients Pel reialme de la teva geografia. Et preguntes per què et banyes sola. La solitud és el teu espai De voluptuositat, De concessió egoista al plaer.