Racó de Venus

Si fos una dona M’agradaria que em seduïssis, Suaument, sense presses, Sense cops amagats. Que em desafiéssis amb la mirada, Que insinuessis desig, passió, Que demostressis franquesa, Que no fossis poruc. I un cop encesa l’alarma, Deixaria córrer els instints. Ningú com jo sap què m’agrada, Què m’excita completament. Estira’t aquí al llit, Deixa que la meva llengua Recorri el teu cos, Que conquereixi terres inhospites, Que descobreixi el focus del plaer. Coll, orelles, mugrons, melic. El camí em duu al teu sexe, Com un far en la immensitat de l’oceà. I allà m’hi arrecero, Per refugiar-me de la tempesta. M’hi aferro amb passió, Hi poso l’ancla de la nau. I miro la teva cara, Miro els teus ulls: Dues espurnes profundes Que revelen el teu pensament. Si fos una dona M’agradaria tenir-te sota meu, Sentir l’escalfor del teu cos, L’excitació que palpita dins teu.

Una cançoneta vull fer De la noia que més m’estimo. Polida com el sol, Delicada com la lluna. Quan la tinc entre els braços Tremolo com una fulla, Se m’accelera el cor I el màstil refila. Si li toco una sina Diu que encara en vol més. Si li toco totes dues diu que m’aturi. Si li toco el seu triangle Tanca els ulls i sospira. Si remeno un xic endins Tensa els músculs i xiscla. Un dia de molta excitació Em va arrapar el pardal. El va fer cantar i ballar, I fins plorar d’alegria. No puc aguantar el neguit: Vull jaure amb ella, Abraçar-la de dalt a baix, Fer-la dona afortunada. Jo seré el seu bon amant, Home alegre i fidel, Bon jan al llit, Tant de dia com de nit. Sé que ella també ho vol, Em desitja amb golafreria. Ella també té un neguit Que l’escalfa jorn i nit. Vine aquí, estimada, Acull el teu amant, Pujaré a la teva cambra I entraré en el teu llit. Jaurem fins que, exhausts, Caiguem derrotats De la gran batalla Que haurem lliurat. No hi haurà guanyador, No hi haurà perdedor. Home i d...

Per tu hauria estat capaç de fer-ho tot De convertir-me en el més gran dels pecadors. De desfer tots els nusos que m’encadenen De trencar totes les normes, totes les convencions. D’endinsar-me en un univers curull de perills, Un camí d’una sola direcció, Sense possibilitat de retorn. Per tu hauria estat capaç de fer-ho tot, De convertir-me en el més gran dels pecadors. I hauria pecat amb tu, Per tu. Tu encens el meu foc. (A Sau )

Cavalques sobre meu. Em deixo fer, Tu poses el ritme. Una ullada de sol Il·lumina el teu cos: Perles de suor dibuixen L’orografia del teu paisatge. Els pits es mouen Seguint la cadència del moviment. Les teves mans Ressegueixen el meu pit, Juguen amb el mugró, S’enreden amb el pel incipient, Dibuixen un laberint imaginari. Em mires I prems l’accelerador. Ara el sol t’il•lumina la cara. Una gota de suor cau damunt meu. El teu cos és pura tensió. Acostes els pits als meus llavis, Tanques els ulls i gemegues. Sé que és el moment: El teu orgasme és a prop. (Imatge provinent del bloc Joyas prestadas )

Prefereixo imaginar que veure. Resseguir amb la mirada L’estela que deixes en passar. Amarar-me del teu aroma, L’olor dolç del perfum, L’amarg del teu cos. Seria massa fàcil tenir-te nua, Lliurada al plaer, meva. I no lliurar la batalla de la seducció, El joc de mirades, L’estira-i-arronsa del meu atreviment I de la teva indecisió. O potser és al revés? No ets qui juga tu amb mi? No ets tu qui amb l’estela Deixes ferit el meu desig, Conscient de la cicatriu no curarà Fins que hi apliquis la medicina. No existeix vacuna pel que em deixes. Només tu pots aplicar un antídot: Besa’m fins a ofegar-me, Abraça’m fins a fer-me bocins, Fes de mi el que vulguis, Pobre malalt de desig. Restaré aquí assegut Des de la meva talaia, Esperant que miris enrere, Que els meus ull et despullin, Que els teus em donin la dosi de medicina Que el meu cos necessita.

M’ofereixes el teu sexe, Delicatessen gastronòmica. No calen paraules, Ni tant sols coberts. Tornem als orígens, Éssers primaris que som. Em capbusso en aquest oceà sense fons, Sense límits, Conscient que m’hi ofegaré. La calma és presagi de tempesta. Preparo el timó per al temporal. Les veles es tiben, El màstil rep l’embat de les onades Mai la mort ha estat tant dolça. En aquest oceà que he triat per ofegar-me. (a Kitsch )

Et veig a través de la finestra del tren. La teva imatge desdibuixada Es confon amb el paisatge, Mandrós, en despertar-se Entre la boirina del matí. Mig adormit miro el teu perfil: Adormida, m’agradaria saber què penses, Entrar en els meus somnis, Descobrir la raó del teu somrís. Potser és el teu amant, Aquell que et fa sentir plena, El que et fa sentir desitjada, El que recorre el teu cos lentament, Follament, salvatgement. I, fantasiejant, desitjaria ser aquest amant: Encendre el teu desig, Estimar-te fins a l’infinit. Besar els llavis reflectits al vidre, Recórrer, un a un, Els racons amagats del teu cos. Atanso la mà al vidre i tanco els ulls. Des d’aquí puc sentir la teva respiració, Acompassada. El contacte dels meus dits sobre els teus llavis Et provoca un lleu sotrac. Em mires, et miro. Els teus ulls denoten sorpresa, No pas por. L’espurna que se n’escapa Encén els meus sentits, I sé que també els teus. (Imatge provinent del bloc La caja oxidada )

Acaronar-te, Sentir que ets aquí, sempre. Arrambar-te, Sentir que sents el mateix que jo. Desitjar-te, Sentir que el teu cos palpita al ritme del movinent. Relaxar-me, Sentir que em dones la força per seguir endavant. Adormir-me, Sentir com els teus ulls es tanquen, Vençuts per la son. (A Rosseta)

I vull menjar-te els llavis i fondre'm en els teus ulls i que em miris profundament i que em desitgis com el primer dia. si pogués dir-te com t'estimo, si pogués abraçar-te, besar-te, acaronar-te, llepar-te, resseguir el teu cos amb la mirada, amb les mans, amb la llengua. si em deixessis amarar-me del teu aroma, l'aroma del desig, l'aroma del pecat, els dies prohibits, les hores dolces al teu costat, cos contra cos. Així com aquell que, perdut enmig d'una tempesta, clama al cel perquè el temporal amaini, jo aixeco els ulls i miro els núvols negres que m'envolten i cerco el far, infatigable, el far dels teus ulls.

I un dia et despertes suat, Amarat de desig, No hi ha ningú al teu costat. La soledat s’ha instal·lat al llit. És la teva companya i amant. Lentament l’abraces, Agraeeixes la seva presència. Li dius a cau d’orella que l’estimes, Que no la vols deixar escapar, Que vols posseir-la. I ella, fidel, submissa, Sabedora de la teva excitació, Es deixa fer. Febrosa, humida, La soledat et proporciona un orgasme efímer. Et deixes caure al seu cantó. Tanques els ulls i plores. Els tornes a obrir i només resta El seu espai. La soledat també ha fugit I t’ha deixat suat, Amarat de desig, Mullat del teu propi manà.