Racó de Venus

Besa'm per darrera vegada. Amb calidesa, primer. Amb passió, després. Salvatgement, per acabar. Despulla't davant meu per darrera vegada. Deixa'm que contempli cada racó del teu cos, els racons on m'he amagat poruc, delerós, assedegat de tu. Deixa'm que et tasti per darrera vegada, que l'olor del teu cos s'amari a la meva ànima, que el conservi com el més preuat dels tresors. Deixa'm que entri en el teu cos per darrera vegada, sentir el meu batec dins meu, sentir els teus pits contra el meu pit, clavant-se roents. Deixa'm tancar els ulls i aplegar totes aquestes sensacions. El que resta i el que se'n va. Deixa'm que et recordi així.

Et veig arribar de la llunyania. La teva figura que abans em torbava,  fins i tot en la monotonia,  s'ha convertit en un ninot sense ànima.  On abans fruia dels sentits,  ara és, molt a desgrat, un camp erm, sec, eixut.  M'he vestit d'espantaocells,  inert, immòbil, sol en el camp del desig. T'acostes i el teu oreig,  talment una brisa d'estiu,  em recomforta.  Però sé que quan marxis,  no gaire tard,  romandré de nou sol,  vigilant els rostolls  d'un camp segat fins a la mort.  

No presentaré hostilitats: el meu exèrcit es mantindrà en repòs, les tropes amb set de sang estaran controlades. No hi haurà batalla sobre el taulell. Però no em demanis que no em llepi les ferides i que faci com si fossin cicatrius a la pell. La incisió és massa profunda encara per sotmetre-la a l'oblit.

He posat els records en caixes, segellades perquè no s'escapin. Vull servar-los així, en letargia, vius, crionitzats per si mai els torno a necessitar. Els he endreçat cronològicament, amb cura, sense deixar cap detall. No vull trair el curs de la història al teu costat. I en una caixa, dins una altra caixa, hi he desat el desig. Cor desbocat, cavall alat, que s'enlaire cap al cim de la passió. És el que vull més protegit, per més llunyà ara. És el que em dol més d'haver perdut en el camí de tots aquests anys. I tot ho he mudat a un altre lloc. En solitud. Amb les caixes ben tancades per no perdre un bit dels records.

Si m'estimessis com dius que m'estimes no em faries passar aquest tràngol. El tràngol de sentir-se bandejat, actor de repartiment d'un amor que s'acaba. El tràngol d'amagar un moviment per por de fer mal. El remei és pitjor que la malaltia: animal engabiat que cerca desesperadament la sortida. Sóc, sí, un animal ferit. Ferit en el cos i en l'ànima. Ferit en el present i en el futur.

I no et fa mal saber que mai més tornaràs a sentir l'escalf dels meus besos? Ni les carícies a cau d'orella? Ni els meus dits que s'esmunyen cap al teu cau i juguen amb els plecs del teu cony encara ardent? I no et fa mal saber que mai més els nostres sexes es tornaran a trobar? Que hem deixat perdre les ànsies de sadollar-nos a cada moment?

"L'essencial no és visible als ulls" T'he perdut. Ho sé. No ha estat d'avui per demà. Ha estat un procés invisible als meus ulls, als teus. Enverinadament dolç, com un caramel mortal d'efectes demolidors. Tan és quan va començar. Però quan mires enrere i endavant i sotges el present veus que hi ha un abisme entre l'abans i l'ara. Maleït temps que passa com el paisatge en un tren, incapaç de copsar detalls que llauren de sal un amor antic. Tinc por de la pèrdua.

Només voldria desitjar que fossis feliç. Així de senzill, així de sincer.  Que allò que en diuen felicitat  (i que sovint ens preguntem si existeix:  maleïda sobrevaloració) t'inundi, t'inspiri,  t'ompli, et prengui, t'envoli, et faci viva.  Només vull desitjar-te que siguis feliç, 

I, de cop, passant pel mur que envoltava la casa, em vaig sentir trist. Una tristesa dolça, però dolorosa tanmateix. I trist vaig continuar rodant, resseguint el mur. I l'atzar em va portar fins a dos amants que es besaven tendrament, amb besos ràpids, sincopats, de comiat que volien allargar eternament. I em vaig tornar a sentir trist. I vaig recordar tots aquells anys de felicitat, (Perquè, existeix la felicitat?), un passat cada volta més llunya, més feridor. I vaig plorar, llàgrimes tristes que van mullar el mur que envoltava la casa, i els amants que es besaven tendrament.