Racó de Venus

Em costa poc escalfar-me. A raig, tal com escric aquestes paraules. Unes paraules escrites en algun bloc. Desfermen la imaginació, el desig. És ben fàcil caure en mans de la santa excitació, onsevulla. Tant pot ser aquí com allà, en un lloc íntim o en un lloc compromès. Però el desig no vol conèixer lligams, inhibidors de la seva llibertat. Ara estic fogós, les paraules surten a raig. Febre de desig. Cap a tu, o tu, o tu. Foll de lascívia. Escriptura gairebé automàtica. Deixant que els dits sintetitzin l'anhel sobre el teclat. Perquè després es perdin pel cos.

Entro al jardí de les aromes Buscant la fragància D’un temps passat, Perdut en les capes pregondes De la memòria Tancats els ulls, Deambulo per laberints De camins invisibles, Els sentits en tensió. La memòria m’aboca El teu passat, El meu passat, He trobat en l’aire La fragància que em duu a tu, Als anys dolços D’un temps finit.

Passen les hores somortes D’aquest estiu que s’acaba. Dolça xafogor, Deixes passar els minuts Que viatgen lentament Pel camí del rellotge Que sempre t’acompanya. El ventilador oscil•la, Dreta, esquerra, Cansívol, Al ritme del tedi. El sol de mitja tarda, Encara roent, Entra pels batents de la finestra. I es passeja impúdicament Pel teu cos nu. Llum i aire Dansen la geografia del cos, Sadollats de desig, Delicats i acompassats. Obres els ulls . Quietud pertot. Silenci. Tanques els ulls. I el somni t’atrapa.