Racó de Venus

T'alces del llit, silenciosa, vetllant de no despertar-me. Et sento per la cambra, penombra de matinada, la fressa de ton cos, primer, el contacte de la roba perfumada, després. M'agrada espiar-te, els ulls aclucats, fingint el son, mentre t'abilles i et mires.

Si em deixes, em capbussaré a l'avenc humit i pregon. Esbossaré cercles imperfectes, línies discontínues, onades oscil·lants que recullin la teva mirada, els desitjos que em transmet, les mans al cap, si em deixes.