Racó de Venus

Com la fruita madura Al pic de l’estiu Que vessa regalims De nèctar dolç, Així és el teu sexe En aquesta nit Calorosa, lúbrica. Mossega’m. Xucla’m. Beu-me. Assadolla’t!

T’he seguit amb la mirada Quan t’has assegut al meu davant. Cames creuades. Mitges negres. He seguit les teves passes Quan m’has mirat Amb ulls que mesclaven Timidesa i desig. He caminat per carrers Plens de llum, plens de gent, Seguint l’estela de la teva ombra. Cos projectat sobre les llambordes On milers de passes hi han deixat L’empremta del temps. He pujat l’escala Que m’acostava a tu, Al teus dominis, Als teus secrets. He trucat a la teva porta, I he intuït les passes que s’acostaven. I he vist la porta que s’obri, Lentament, amb grinyol espectant. I he tornat a veure els teus ulls, Barreja de timidesa i desig.

La porta s’ha tancat Darrere meu Amb un cop suau. Reptant-me, m’has empès Amb delicadesa I els nostres cossos S’han unit, frec a frec, Amb el desig contingut. M’has besat. I la teva boca Ha inundat la meva. Dos desconeguts Caçats per la mirada . M’has despullat Amb la subtilesa Que marcava la timidesa, I l’agosarament del desig. T’has despullat, Deslliurada, I t’has desfet els cabells, Que han caigut talment Un salt d’aigua sobre l’espatlla. I he tancat els ulls I he perdut el món de vista. Mos ulls són tots els porus de mon cos.

Sento la teva mirada al clatell. Com es clava dins meu I m’immovilitza, Temerós de trobar els teus ulls. Desconeguda, ets una mirada De fantasia. Pots ser-ho tot. O no ser res. Tant se val. Paralitzat, allargo el somni. La fantasia m’envolta. Mentre els ulls àvids Es passegen i acaronen Els cabells, El coll, Les espatlles. Massatge sensual De la mirada.

Tu. Tu només sabies el secret. El secret que tantes nits D’insomni m’ha provocat. La provocació que m’assaltava. Els assalts a mitjanit, Amarada de desig. Desig no correspost, Desig incomprés. Incomprensió d’ell, d’ella, De tants de vosaltres, Que m’heu fet silenciar. Silenci dolorós, febrós, Insuportable exponencialment. Exponent del meu anhel De cridar a la rosa dels vents Llibertat. Llibertat per dir, Per fer, Per sentir, Per gaudir, Per trencar el silenci. Silenci compartit amb tu, En dies de tristesa, En nits de malenconia. Silenci que crida Convertit en udol de llibertat.

Jugues amb el peu: L’introdueixes i l’extreus, Amb suavitat, de la sabata. La nuesa l’exalça; La calidesa el fa desitjós. Contemplo aquest joc, Fascinant, Ple d’erotisme, Curull de sensualitat. No te n’adones Però en aquest instant Ets irradiadora de desig... O potser sí que ho saps, Quan alces els ulls I em mires sorneguera.

Les mans al volant. Carrers deserts d’ànimes. Fanals que projecten la soledat. Busco la teva mirada A cada cruïlla; La teva presència A cada semàfor. M’aturo. Un cotxe s’atura al costat. Semàfor vermell. Podries ser tu. Però no ho ets. Vagarejo per carrers desconeguts, Avingudes silencioses trencades pel brogit Dels vehicles que no dormen. Insomni mecànic. Ànimes que cerquen Potser també altres ulls, Altres presències, Enfundats en ses cuïrasses.