Racó de Venus

La mandra recorre el teu cos, encara. Els llençols embolcallen el carmel del teu cos, encara. Llum de matinada, sol ixent i lluna reposada. A les orelles, la remor dels mots encesos, encara. Impulsos elèctrics saccegen el teu cos i moren dolçament on les teves mans, lentament, recreen els seus llavis.

Obro, amb totes dues mans, just per la línia que separa els dos hemisferis, el fruit avellutat, dolç i fresc d'estiu. Sucós, madur, em perfuma les mans i m'acarona la punta dels dits. El duc a la boca i una reminiscència àcida m'activa els sentits. Tanco els ulls i sento com si aquest fruit, fos el teu fruit: el que s'obre dolç i sucós, en les nits d'estiu, el que perfuma l'oreig que entra per la finestra.