Racó de Venus

Els teus ulls escruten el meu cos Abandonat sobre el llit desfet, Llençols desordenats Després d’un festí pantagruèlic. S’hi passegen amb tanta profunditat Que puc sentir-ne les carícies. Com si fossin els teus dits Que despertessin els porus D’un letargi momentani. Els sento Tot i estar submergit En un somnieig dolç: Els ulls tancats, Els músculs inactius, La respiració acompassada. Tinc por d’obrir-los I no trobar-te. No trobar els teus ulls Acaronant el meu cos.

Xiuxiueges el seu nom Mentre els llençols freds Acullen el teu cos nu. La fredor és el signe més evident De l’absència del teu amant. L’escalf que dies ha que anheles. Sents una clau al pany I una remor lenta que s’acosta. S’obre lentament la porta Un vent càlid recorre l’estança I s’esmuny sota els llençols. És ell. És aquí. L’escalf s’escampa per ton cos.

Sents els gemecs llunyans, Però prou propers Perquè facin reaccionar Els teus instints, Per no deixar-te indiferent. El silenci de la llar Els amplifica, Els fa penetrants. Eco que s’escampa per l’espai nu. Et relaxes. Et desconcentres. No pots evitar que s’encomani, Lentament, L’estat de passió Que arriba a tes oïdes, Que t’amara cos endins. T’estires. Tanques els ulls. Mentre les mans Comencen a recórrer Els racons del teu cos. Imaginant que és ell Qui és al davant, A sobre teu, A sota.

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.