Racó de Venus

Hi ha dies en què l’ansietat es menja, et remou per dins, t’anul•la literalment. Avui és un dia d’aquests. Estic neguitós. I el neguit em transforma en un ésser instintiu. Estic calent. Heus aquí la qüestió. Tinc el sexe ficat al cap avui. No puc parar de pensar-hi. Et veig a tu, o a tu, o a tu... i la imaginació se’m dispara. Avui follaria sense parar, fins caure exhaust, una cascada de sensacions i de fluids recorrent els racons més íntims de la geografia humana. Amb tu, que t’has assegut al meu costat al metro, i amb tu, que esperes algú asseguda en una banc de la plaça, vestida de blanc, i també amb tu, que em mires i em somrius quan ensopegues amb mi a la cantonada. Tinc ganes de sexe, set de sexe, d’amarar-me de desig, de posar els sentits al màxim, de perdre el control, de fer perdre el control.

Si fos un home, M’agradaria saber què sents Quan passo pel teu costat, Quan et despullo amb la mirada, Quan et toco amb la punta dels dits. M’agradaria saber Què et passa pel cap, Amb quina fantasia em sorprendries, Què t’imagines que et faria. Saber què se sent amb el sexe erecte, Quan et despullo lentament o salvatgement, I notes els meus pits ferms, La meva pella calenta, L’olor del desig. (rèplica de Si fos una dona )

T’he de dir un petit secret: Vull traspassar la frontera, Vull transgredir les normes. Tu i jo sols, En la penombra de la cambra On de petits havíem jugat, On ens havíem explicat Els secrets dels infants. Retorn a la infantesa Sense innocència. Retorn al paradís perdut Dels somnis fugissers. T’he de dir un petit secret: Mai no he fet una proposta així a ningú. Mai no he pogut trencar la línia De la meva identitat.

Et veig i tinc ganes de ballar, De ballar la dansa del desig, De fondre el meu cos amb el teu, Dos volcans en erupció. No ho veus? Vull tocar el teu cos, Vull volar amb tu. Mira’m. I en aquest instant t’encendràs. El foc no podrà apagar-se: Flames col·losals. No ho veus? Vull tocar el teu cos. Vull volar amb tu. Fuig si no vols que el desig Ens consumeixi. Fuig si no vols que les flames Cremin tot allò que hem viscut. Fuig si no vols fer-me mal, Si no vols que et faci mal. (a Gigi d'Agostino )

Em perdonaries una infidelitat, Encara que fos petita? Em perdonaries haver besat uns altres llavis? Haver tastat uns altres pits? Haver entrat en un altre cos? Haver gaudit amb aquesta intensitat? Em perdonaries si fos sincer I et digués que no pensava en tu? Que per un moment t’havies esvanit? Em perdonaries aquesta infidelitat, Encara que fos petita? Hipocresia de la mentida. (imatge extreta del bloc La segunda puerta )

Com el nadó que s’hi aferra famolenc, Així voldria jo fondejar als teus pits. Sentir-ne l’escalfor, Les oscil•lacions del panteix, La cadència del moviment. Com el trobador que canta Les excel·lències de la dama, Jo escriuré els versos Més bells mai creats. Oh, bells pits de dama, Pomes de l’arbre de la vida, Cireres de l’arbre del plaer. Adormir-m’hi i no despertar mai més. Sentir-ne l’aroma, Acaronar-los suaument. Viure amb ells. Viure per ells. Fondre-m’hi.

T’espio, però tu no ho saps. Conec tots els teus moviments, Totes les teves intimitats. Et conec fins i tot més que a mi mateix. Des de la meva talaia, Com en l’univers orwellià, Segueixo els teus passos a la vida. Envejo els teus amants, Els llençols on hi ha escrits Episodis de passió, On hi ha ofegats crits i gemecs. Sé que mai no ocuparé aquest lloc. Que les meves mans no recorreran el teu cos. Que la meva llengua mai no acaronarà la teva. Que els teus pits mai no dormiran damunt meu. Que el teu sexe mai no desitjarà el teu. Que la teva vida mai no es creuarà amb la meva. En tinc prou d’espiar-te, De traspassar la línia de la incorrecció. Conèixer els tots els teus moviments, Totes les teves intimitats. De conèixer-te millor que no pas a mi mateix.

Tinc un somni: Estimar-te com el primer dia, Com aquell encontre que havia de ser fugaç. Besar-te golosament, Assaborir el teu cos, Racó a racó. Perdre la noció del temps, Deixar que el rellotge marqui les hores, Que el dia i la nit es confonguin. Tinc un somni: Que el temps no apagui la flama, Que la rutina no consumeixi la nostra passió. Tenir-te a prop I sentir el foc del primer instant, L’excitació primigènia, visceral. Veuret’ nua, a contrallum, Talment com el primer dia, La silueta retallada a l’àmpit. Tinc un somni: No perdre aquests instants Que el vent no s’endú. Que tu i jo encara siguem Dos animals en zel.