Racó de Venus

El rellotge canta un tic-tac trist, d'hores que s'escolen, adés lentes, adés ràpides, vers un futur incert. Oh dolça i alliberadora incertesa, Oh crua presó. Les busques es claven a la pell, ferida d'un temps venidor, carícia d'un passat que s'allunya.

Com sempre, ho hem fet tot bé. O gairebé tot. Estimar-nos. Mig camí entre serenitat i bogeria, no sempre en equilibri. Respectar-nos. Fins on la capacitat humana ens ha deixat veure. Mirar-nos al ulls i ser còmplices de petits detalls que al final són els que omplen la nostra quotidianitat. Riure. Riure'ns de tot i de tothom, començant per nosaltres mateixos. Plorar. Pels altres (molt) i per nosaltres (no tant). Com sempre, ho hem fet tot bé. O gairebé tot. I ha estat bonic. Rematadament bonic.