Racó de Venus

Estic enamorat dels teus pits. Mentre dorms, nua, mig destapada, els contemplo. Contemplo l’espectacle de la natura del teu cos. Es bressolen seguint el moviment de la respiració. No puc evitar de quedar-me embadalit, com si fos un nadó. La llum de matinada entra, temerosa encara, per la finestra. Les ombres moren lentament i la llum fa visibles les formes sinuoses. I allà estan. Ferms, càlids, suaus. Els acarono amb la punta dels dits, i et mous, molt lleugerament, com si se’t trenqués la son, però tornes a caure adormida. I noto la teva escalfor. Torno a passar els dits, aquest cop a prop del mugró, que reacciona immediatament al crit d’alerta. Sento que el meu alè s’accelera i acosto el cap a la teva sina. Veig com el mugró, excitat, s’erigeix com un far per al navegant. Ell és el meu far. Acosto la punta del dit de nou i veig com els porus reaccionen immediatament. Un raig de llum surt de l’aureola. Un raig de llum que m’indica el camí del plaer. Els meus llavis, suaument, mentre...

Regirant per la discoteca, he trobat aquest disc dels Whyskin’s i aquesta cançó, ‘Que no surti el sol’, que defineix el meu estat d’ànim d’aquests dies: No sé de tu més que el teu nom i amb això en tinc prou per seguir-te allà on vas. Donant l'esquena als meus malsons al teu matalàs, em sento un home nou. Sé que marxaràs... quan la nit acabi, quan sortirà el sol, quan t'esfumis d'entre aquests llençols. Deixa'm acaronar el teu cos, desfer-te a petons -ara que encara és fosc,- i, mentrestant, deixa'm que ofegui tantes pors que m'han anat xuclant i entre els teus dits s'han fos. I desitjo tant... que la nit no acabi, que no surti el sol, que m'abracis com si fos el teu millor amant, que res no ens separi de sota els llençols, que tinc tot el temps per endavant.

Avui, sense inspiració. Les muses han marxat de cap de setmana i m'han deixat amb un panorama desolador. Ahir vaig escoltar una desena de vegades una cançó antiga, dels Duble Buble, 'Clava't', amb lletra de l'escriptora Maria Jaen (sí, sí, la d'Amorrada al piló). Un cant líric a l'erotisme a la sensualitat, acompanyada d'una música al màxim de suggerent. ho faràs quan jo t'ho digui serà avui quan la teva llengua mullarà els meus pits imagina'm pura i blanca si t'agrada més així què més vols si tu ets l'escollit? un dia o altre noi aquesta flor haurà de morir serà una mort tan dolça crua i dolça si tu ets el botxí un dia o altre noi aquesta flor haurà de morir fes-ho a poc a poc i clava't ben endins sóc la teva nina blanca aquesta nit sóc valenta noi i la sang no em fa por vine acosta't deixa'm veure el teu verí en copa d'or vull saber si tu vols jugar en mi

Com és possible que em tinguis tant enganxat a tu, encara? Com és possible que es desencadeni tota aquesta passió amb tan sols una conversa? Tinc ganes de tu: ara, ahir, demà, tothora. Moro de desig i visc d'esperança.

Hi ha dies en què es fa difícil pensar amb claredat. Fa pocs dies que m'obsessiona un fantasma, un ésser sense rostre però amb ànima, amb molta ànima; un ésser que ha tret les teranyines dels desigs que romanien amagats.