Racó de Venus

En un Carnaval De màscares venecianes Esguardo els ulls femenins (o que crec que ho són) Cercant una correspondència. Dames amb llargs vestits I escots vertiginosos, Cabareteres lúbriques Que em tiren el fum a la cara. Potser ets tu, tal volta tu, La que triaré aquesta nit Per sadollar el meu desig. La darrera follia Abans de l’abstinencia. Una disbauxa de la carn Que ara roman oculta Sota vestits ampulosos, Només sotjada per ulls amatents, Mai prou imaginada En nits d’insomni i desig.

L’aire que respiro Conté encara petites Mol·lècules del teu cos. Aroma d’estiu Clos en aquest espai A redòs del temps. S’escampa per la cambra El perfum del teu cos, A la meva boca, El sabor del teu sexe Impregnat al meu olfacte. Tot em porta a tu, En aquesta absència indefinida. Ara que has marxat El teu record es manté viu, Com si la porta s’hagués d’obrir, Silenciosament, I el teu cos quedés retallat Per la llum de fora.

Avui et faria l’amor amb follia. Et llençaria sobre el llit. T’arrabassaria la roba: Samarreta, faldilla, Mitges, calcetes… Sense espai de treva. I em deixaria dur Pel dolç nèctar del desig, Assaborint cada part del teu cos, Talment com si el descobrís Per primera volta. Tu, ajaçada, amb els sentits fora d’òrbita, Enfolliries de plaer, Desitjant que l’instant no s’acabi, Clamant al déu del desig Que no aturi aquest doll de satisfacció.

El teu pinzell pinta amb la lentitud del mestre els desigs a la meva pell. Es passeja impúdicament pels racons del plaer infinit. N'assaboreix les textures, sadollat de magnificència. Beu les fonts d'eterna joventut, elixir de la vida. Sóc la teva musa: La que explores en el teu interior. La que dibuixes en el teu pensament. La que manlleva els teus records. La que somnies cada nit. La que ara mateix jau al teu costat, càlidament il·luminada, per la tènue llum, amb el desig que traslladen les teves pinzellades.