El comboi ens fa saccejar -dreta, esquerra, a banda i banda del vagó. Dos cossos en un moviment Acompassat, rítmic, Cadència mecànica. Dret, l’un davant l’altra, Ens mirem furtivament. Notes la meva mirada, Noto els teus ulls. Quan, distreta, no em mires, Contemplo el teu cos. És tan sensual l’estiu, En aquesta hora primerenca... ! T’admiro fins que els teus ulls Troben els meus. I talment un adolescent (l’adolescent que mai vaig ser, L’adolescent latent), Aparto la mirada Amb un punt d’enrojoliment A les galtes. I l’escena es repeteix. Cada dia. En aquesta hora primera. En aquest espai artificial. Avui tu, Demà, qui sap? Algú va dir Que cada dona Té una essència De bellesa Que la fa única, Atractiva, Desitjable.