Racó de Venus

Cau la pluja sobre els teus cabells. Delicada, com si no gosés amarar-los, Temerosa del teu enuig. Molls com després d’una dutxa, Ploren sobre la teva espatlla. Et passes la mà pel cap, Amb delicadesa, com si no volguessis trencar Aquest oasi d’erotisme que observo.

Damunt la taula, Ordenes, metòdicament, Tots els estris Per al dinar. Quan el local Vessi de gent, de sons, d’olors. En aquesta hora primerenca, Sóc l’únic que observa El teus moviments, Assegut en un vell sofà Vellutat. Sonen de fons Els Red Hot -under de bridge, Acords embriagadors-, Que embolcallen de sensualitat El teu anar i venir. Em mires i em somrius, I em fas un comentari banal. La teva simpatia és atractiva. Et gires i continues la teva rutina. Texans i samarreta negra, I unes calcetes que s’atreveixen A mostrar-se, orgulloses, per la cintura. Deixo volar la imaginació. Embriac de sensualitat.

No puc dormir. Escolto els sons de la nit Que acompanyen el meu insomni: Les parets que s’esquerden, Les bigues que s’esberlen, El terra que s’enfonsa Al meu pas virtual. L’univers que volteja Sense aturall.

Els fanals, com satèl·lits, Volten sobre el meu cap. Il·luminen el meu rostre I en mesuren ses perspectives, Talment un esboç al carbó D’un artista. Sóc jo, la meva essència, Reflectida en aquest instant, En aquest aturall de temps Infinit.

Imaginar els plaers aliens. Cares anònimes, Cossos desconeguts, Que em mirem, Que em veuen, Com jo els miro Des de la meva talaia. Foscos desitjos D’una ment enravessada, Tal volta malalta. Perversió? Més aviat curiositat, Sensibilitat en estat pur.

I Màstils que es mouen A plaer de les aigües tranquil·les Del vell port. El gris del cel, Núvols densos i metàl·lics, Es fon amb el gris de les aigües. Reflex repetit Infinitat de voltes, Sempre igual, Eternament. II M’atrapa l’altivesa dels màstils Que es drecen vers el gris del cel, Que reflecteixen sobre l’aigua de metall, Talment el mercuri d’un vell termòmetre. Com ells, jo també clamo al cel. Una oració, una pregària. Pensaments inconnexos Que s’envolen cap als núvols.

Estires els braços fins darrere el coll. Les mans, lentament, apleguen els flocs De cabells, Talment un feix de llenya jove. Em mires i em somrius, Amb el punt just d’astorament. No entens l’erotisme del gest?

Ronda de nit Pels carrers banyats De pluja, Il•luminats de lluna. Ronda de nit, Amb la fidel companyia De l’ombra, Inseparable, Que m’avança, Que retrocedeix. Influx delñs fanals Que amb sa llum trista Fan mon camí mes feixuc. Ronda de nit Per escenaris irreals, Per valls pregondes, Per cims ufanosos, Per mars llunyans, Per constel•lacions siderals. Ronda de nit, D’introspecció, De retrobament, De descobriment De la soledat.

Submergir-me en una gran banyera, Amb aigua fins al coll. Deixo que el líquid Inundi tot mon cos: Ésser submarí en les profunditats Del teu pensament, Del desig incipient. Em desperten les agulles Fredes que se’m claven endins.

Amb una selecció matemàtica, Els dits del pianista Salten del negre al blanc. Una sincronia de colors i de sons, Gairebé perfecta. Els mateixos dits que han teclejat El cos de l’aimada. Repassant tonalitats i escales, Extraient-ne tots els sons, Talment un piano de cua: Noble, harmoniós, Negre i blanc. Blanc i negre. Combinació erotitzant Entre la pell fina I les blondes Que amaguen son cos. Dits que han fet sonar Dolces i plaents melodies, Escales de plaers, Tons de desig.

Perdona’m si no et dic tan sovint que t’estimo, Si no et dic que sóc feliç al teu costat. No facis cas del meu mal humor, a voltes. No és res personal, Ni cal que hi cerquis implicacions emocionals. Creu-me si et dic que encara em recorre l’electricitat Pel cos quan sento la teva veu. Quan em truques cinc minuts després de sortir de casa -el teu aroma encara amarat per tot. Creu-me si et dic que el desig és present, Sempre present, dia i nit, tothora. Que el meu delit ets tu, que el meu cos et pertany. Els versos més bells potser no els sabré escriure. Els més sincers, sí.