Racó de Venus

Despullada davant l'espill acaricies el cos amb els ulls. I em piques l'ullet, dolça mel de desig. M'hi acosto. Et passo els braços per la cintura i amb els dits traço camins que han dibuixat tos ulls. Ressegueixo velles dreceres marcades pel temps del plaer. La teva mirada: perduda en un infinit ignot, el teló que baixa lentament.

Els meus dits acaronen la guitarra que avui sona a lament, a malenconia trista de dia de tardor. Sol a l'escenari, amb una llum que m'il·lumina sento el silenci de la sala encara buida. Només la fressa d'alguna taula que balla, d'alguna cadira que rondina arrossegada sense esma. Baixa la llum i et veig al sofà, prop de l'escenari, els ulls fixs en els meus dits, abstreta, concentrada. Guspiregen les nines al so de les notes tristes de les cordes de l'acústica. I et regalaria unes quantes notes més per saber què et passa pel cap, que fa espurnejar tos ulls.