Racó de Venus

Sentir com la teva llengua Avança amb destresa Envers el meu sexe. Delicadament, primer. Goludament, després. Com recorre el tronc Robust on corre la saba del desig. I com aixeques els ulls I me’ls claves. I l’engoleixes Amb aquell punt de lascívia, Indescriptible, Amb morbositat estudiada (i tanmateix espontània).

No em digueu que no ho heu fet mai. No m’ho creuré. No em digueu que no us heu imaginat Com ell, com ella, Fa l’amor, folla, carda. I que no us hi heu recreat, En el mateix instant, En la intimitat més secreta, En la foscor de la nit. Potser al metro, Potser al carrer, Potser en un bar, En un gest fútil, Us ha arribat aquest pensament. I us ha vingut de gust, Per un instant, D’ésser espies dels seus desigs, Dels seus moviments, Àdhuc de participar-hi. De fer-hi l’amor, De follar-hi, De cardar-hi. No em digueu que no ho heu fet mai. No us creuré.

El plasma m’obsessiona. Tinc la teva imatge Al meu davant, I dins el meu cap, Clavada, obsessiva. Còmplice d’aquest estat, La càmera augmenta El meu neguit, El meu desig, Acostant-me als detalls Més íntims Del teu rostre. Els teus llavis s’ofereixen En tota la seva rojor, Lascívia continguda. Que m’eriça la pell, Sentits en alerta. Tímidament, La teva llengua se m’ofereix En una font de desig, Imaginació desbordada. He perdut el fil del que escric, Del que transcric, I deixo que parlis, Que em miris, Que escoltis atentament Les preguntes que et fa. Que m’hipnotitzis. Ja no puc tornar enrere, Em tens atrapada, El plasma em segresta I em desarma, Lliurada a l’obsessió Dels teus llavis Que cerquen els meus, Dels teus ulls Que em fiten delerosos, Mentre el meu cos Respon a tanta provocació.

A mitjanit em visites. Entres clandestinament A la meva cambra I t’esmunys sota els llençols. Calidesa de la nit d’estiu. El cos amarat d’una rosada De suor i d’excitació. Deixo que les teves mans Excitin la meva fantasia. Com una cursa, Pugen per les cames: Moviments atlètics Dits àgils que pugnen Per arribar a la meta. Tanco els ulls I en un instant Les meves mans Es confonen amb les teves En la beneïda saba De mon cos.

Amarat de salobre El teu cos És encara més deliciós. Amb el punt just de sal Que potencia el sabor I sense més aditius Que la pròpia pell. En aquest racó de costa, Solitari, inaccessible, Ets un element natural més D’aquest paisatge agreste.