A tu que et veig cada dia al metro, acabada de sortir de la dutxa, neta, perfumada, amb els cabells encara molls, el coll humit. A tu que et veig cada dia pel carrer, que passes atrafegada, amb els vailets arrossegant, que arriben tard a escola (un dia més). A tu que et veig cada dia amb la teva bicicleta, els pits seguint el ritme de les sotragades del camí, les ulleres de sol reflectint l’infinit. A tu que et veig cada nit, en el mateix bar, recolzada a la barra, esperant que algú et digui alguna cosa, i jo que no m’atreveixo a acostar-me perquè tinc por. A tu que penses que ningú no et mira, però les mirades et despullen ràpidament o lentament, amb tendresa o amb violència, amb passió. A tu que et somio cada nit, nua al meu costat, la respiració acompassada, el desig a punt de néixer, dos cossos desconeguts delerosos de conèixer-se.