Racó de Venus

El meu és un amor clandestí, Il·legal, sense papers, Que no existeix Més que en ell mateix. Ningú no el sap. Ningú no el sospita. Sóc un nàufrag En terra estranya. El meu cap, desorientat, Reconstrueix escenaris, Recrea imatges. Passat i present es confonen, Es fusionen en un univers nou: Ignot, desconegut, perillós. (Imatge del bloc Reflexos de llum )

El riu del teu sexe Inunda la meva boca. La plenitud de les sines Desborda les meves mans. Ets una riuada de desig Que no pot ésser presa.

Acompanyes el moviment sensual Amb una mirada de reüll Al mirall. Certesa que agrades, Que t’agrades Despulles el cos Amb la delicadesa quotidiana. Com si cada vegada Fos un moment especial Com si un espectador Gaudís, excitat, expectant, Dels teus actes. Ara, aquí, La puresa del cos nu.

El meu cos és un llenç en blanc On pots pintar-hi, Amb colors ben vius, Els camins del desig. Que el pinzell fi Tatui sobre el meu cos Les línies mestres D’una obra única. Roig encés Que acreeixi l’anhel de tu. Blau marí Que em traslladi a altres mars. Pinta. Pinta fins que la tela Perdi el blanc pur, virginal. Converteix aquest espai erm En un verger exhuberant: De colors, de vida, de passió. Que no et tremoli el traç. Tingues fermesa i decisió. Imagina, si et plau, Amb els ulls closos, L’escenari ideal En el teu interior.