Racó de Venus

Cadenciosa, la pluja cau sobre els carrers ja molls. Un cel gris es dreça sobre els edificis vells, xops de la humitat de l'ambient. Plou de nou sobre pluja vella. De la galeria estant, comtemplo el cel i l'aroma del terra xop de tolls, incapaç d'absorbir més humitat. Un ventijol m'eriça la pell. Quadre erotitzant que m'encén els sentits. M'omplo els pulmons i els ulls de sensacions, se m'arrapa la roba al cos. Sóc com la terra xopa. Plou de nou sobre el meu cos. Deliris eròtics de primavera amb un cel de tardor i amb un aire d'hivern, en un cos que traspua estiu. M'abstrec en la recerca del plaer.

Aquella vella, coneguda olor que s'amara al cos, que penetra dins el cervell, només tancant els ulls. Una olor mental, podria dir-ne 'no física', que em transporta a moments viscuts, d'altres d'imaginats. En silenci, abstret del món, l'olor recorre el meu interior, es passeja pels racons de la meva intimitat. I m'assalta ferotgement, totalment desprotegit, vulnerable al plaer dels teus encants. La recordes tu, aquella olor?