Racó de Venus

M’agrada quan passeges per casa En roba interior. Calces i sostenidors, Senzilla, sense sofisticacions. M’agrada abraçar-te. Que et deixis abraçar, I que en qualsevol racó Els nostres cossos es trobin Amb la urgència De la passió espontània. Cuina, sofà, llit, Tant se val quan el desig impera. M’agrada treure’t la roba, Lentament o ràpidament, Escala proporcional Del nivell d’excitació, Del temps disponible. Fórmula matemàtica inexacta. Descobrir que allà, soterrats, Hi ha els encants més preuats. Descobrir-los com si fos el primer dia.

Sóc el poeta dels sentiments costumistes, Sóc el rimador d’històries quotidianes, De sentiments a flor de pell, Ocult sota febles cuirasses, Que no han volgut veure la llum. Sóc el contador de petites històries, Sóc l’observador dels petits detalls, Que us envolten, Que m’envolten, Que ens envolten. Sóc el forjador de somnis, L’il•lusionista i la seva màgia, El trobador que duu les paraules Al fons dels cors. Tendre, dolç, entremaliat, A voltes poruc, A voltes atrevit, sóc allà on us guien les vostres passes.

Sona Johnny Cash al reproductor. La carretera és un canó de llum, Dos focus que esquincen la nit, Que profanen el misteri. Com diu el poeta, no hi ha sortida. I no em faré enrere, Passi el que passi. Només viuré una vida. Marxo lluny. Lluny dels teus braços, Lluny dels teus besos, Lluny de la teva passió, Extingida amb el pas del temps. No s’hi val mirar enrere. La decisió està presa. El meu futur ja no ets tu. El meu futur és aquesta carretera, Fosca, nocturna, solitària. Uns revolts que no sé on em duran.

El vent fueteja els meus pensaments. Freda tramuntana que em fa reviure El teu record. El mateix vent que s’endugué Els teus besos, Les teves carícies, La passió que ens consumia tothora. El mateix vent que, rancuniós, cruel, S’endú la boira del teu record. Lentament, en un procés gairebé imperceptible, S’ha endut els teus ulls, Els teus cabells, Els teus pits, La teva olor, Protegida per aquesta boira Que en servava el record.

Part III M’alço i t’agafo la mà. Em segueixes en silenci, Manyac, un xic tremolós. T’estiro al llit i et contemplo. La nuesa ressalta Els teus trets més desconeguts. Ajagut, la teva mirada Em despulla l’ànima. Em mires amb delit, Amb desig, amb passió continguda. Els meus llavis busquen el teu sexe. Els teus teus cerquen els meus. Perfecta sintonia de cossos en zel, Desig amagat, Reprimit en un univers virtual. Repasso centrimetre a centímetre El teu fal•lus, Sentint les batzegades de paler dins meu. Recórrer la frontera del plaer, Jugant a fet i a amagar, Estremint-me a cada llepada, A cada moviment imprevist. A fora, els tallats ja no fumegen. L’escalfor ha fugit a altres camps.

Part II Les mans s’endinsen en la teva samarreta. Selva ferèstega on rugeix L’animal salvatge. Sento el teu cos a prop, Intensament. Les teves mans es perden pel meu escot, Com la gota d’aigua que s’escola dels cabells, Juganera, seguint les lleis de la gravetat. Hi trobes els pits, Alliberats, esponerosos, Orgullosos, delitosos. El desig em fa treure’t la roba, Amb rapidesa, Amb gestos estudiats, Apresos al llarg dels anys. Nus encara som més essencials, Despullats de qualsevol convencionalisme, Deslligats de la realitat. Al terra, als nostres peus, S’hi acumula la cuirassa Que ens oprimia.

Part I Fumegen els tallats damunt la taula, Espectadors de mirades Entre tu i jo. T’alces i la teva mirada Em despulla. Espurnes de desig contingut Que malden per arribar a mi. La teva mà s’acosta Als meus cabells molls, Pel clatell, Com un lladre de guant blanc. Delicadament, les puntes dels dits Acaronen la meva pell, M’encaminen a un temps, A un espai desconegut. Electricitat d’alt voltatge Sacceja el meu cos. La teva mà toca els meus llavis. No goses besar-me. Ho veig en la teva mirada. Però jo beso els teus dits, Acaronant-los amb la punta de la llengua. Els dits que m’han fet estremir Des de la llunyania.

Us veig al fons del vagó I em recordo de totes vosaltres. Cossos i ànimes del passat, Boirina al fons del calaix De la memòria. La passió us consumeix. Les vostres llengües es busquen I es troben. Les vostres mans Palpen amb desesperació Racons per descobrir. Amb la impaciència de la novetat, Del delit adolescent. Recordo els cossos que no he tocat. Els llavis que no he besat. Les sensacions que no he tastat. L’adolescència trista, Tancada a l’armari del passat, Amb una clau que rau al fons Del pou de la memòria.

Dos cossos abraçant-se Al mig del carrer, Besant-se amb passió, Cercant-se totes els porus Com si fes anys Que no es trobessin. Però sé que no és cert. Que fa poques hores Que us heu abraçat Que us heu besat amb passió Cercant-vos tots els porus Com si fes anys. Ella et besa Mentre les seves mans Recorren l’esquena. Ella et besa Mentre les seves mans Empresonen la teva cara. Alienes a les mirades de la gent, Repressores algunes, Lascives, d’altres.

Esmunyo la mà Entre les teves cames. Un pessigolleig Em rep falaguer, juganer. Els dits troben els llavis Amatents, acollidors, Delitosos amb el contacte. Calidesa de llar, De llit acabat de fer. Ressegueixo la frontera Que separa els dos hemisferis. Un clandestí a la recerca Del seu particular dorado.

Quin sentiment desprenen les teves paraules, Seshat ! Segles tancades en un calaix, a l’ombra del present, recordant temps passats. Això m’ha fet tornar a obrir a mi també aquell calaix on hi tinc les cartes rebudes dels meus amants, les cartes mai enviades. I entre totes, l’atzar m’ha porta aquests versos, escrit fa molts i molts anys, per un amant també deliciós i delitós. Fixa’t! Són breus, però d’una gran intensitat i força. Sentir necessitat de tu. Necessitar sentir-te. Dues sensacions, Un únic objectiu. Atènyer el cos imaginat.

Part II Com el guardià, Faig la ronda pel teu cos. No deixo un racó sense vigilar, Sense atendre, sense mirar. Del penyassegat estant, Miro la immensitat i el trobo. I em deixo caure, Em deixo arrossegar pel mar roent. Caiguda lliure als teus braços, Caiguda lliure a la presó Del teu cos. Sento en la distància el teu plaer. Innocent, un xic poruc, Lluito per atènyer la superfície. Però els teus braços m’empresonen, Em submergeixen Cap a aigües profundes, Aigües on hi habiten Els nostres instints. M’ofego. Res no importa. Només l’instant viscut. I el seu record. Inesborrable.

Part I Una connexió sacceja el meu interior. Sé que ets aquí, a prop... I lluny alhora. Sento el teu alè que s’accelera, La passió que truca a la porta. Les paraules que, com un riu, S’aboquen a la mar. Una mar agitada, tempestuosa, Escuma blanca contra els esculls, Els penyassegats del teu cos. Embat oscil·latori, rítmic. (continuarà)

Les teves cames formen un triangle isòsceles amb el sòl. Perfecte, delicat, terriblement proporcionat. Els dos vèrtexs són la base de la piràmide Que esglaonadament, com un punt de fuga, Em duu al teu racó. Aliena a .la meva mirada, d’esquena a mi, Et despullo en somnis. Un somni on escalo la muntanya Per arribar al cim. Un somni on un ull em fa una picada maliciosa, lasciva. Un somni on m’acosto lentament i, amb les mans, Ressegueixo els dos vèrtexs que s’enfilen Cap a l’infinit desitjat.

Avui és com demà. I així anem passant la vida. Tu amb els teus neguits, Jo amb les meves paranoies. Avui és com demà. Un equilibri precari de forces, Un estira-i-arronsa continu De dos éssers que actuen per inèrcia.

En tinc moltes de cartes, de versos escrits a amants, a projectes d’amants, a desconegut; cartes mai enviades, cartes escrites... Avui he obert el calaix on les guardava. Entre petits núvols de pols, n’he trobat unes quantes que m’han fet venir a la memòria instants viscuts, sentiments que creia oblidats. Te les voldria mostrar, Seshat ! Et mostraré versos escrits per mi, i els escrits dels meus amants, dels bojos que em veneraren, dels pobres que em perseguiren follament... Però deixa que abans t’expliqui una cosa: qui sóc... d’on vinc... on vaig... Perquè, espero que no t’ofenguis, sóc una mica més jove que tu. Sóc Venus, deessa de l’amor, Que alguns emparenten amb la grega Afrodita i amb l’etrusca Tutran. Rembha, Milda, Ishtar i Isis Són altres noms Amb qui m’han intentat comparar. Però Venus és única, poderosa, forta. Sensual i plaent, Bella en la seva nuesa. Represento al llarg dels segles, La veneració de l’amor, del sexe. He tingut milers d’adeptes, Legions d’amants a qui he co...

M’he posat les millors gales, He preparat a consciència La trobada. Voldria que fos una nit especial, Una nit per recordar. T’esperaré impacient, Pendent de la teva trucada, Escoltant els sons que trenquen El silenci de la nit. I vindràs, com cada nit, I em faràs teva, I jo et faré meu, I junts dansarem el ball del delit. Com si res no hagués passat, Com si el temps s’hagués aturat. Imatge extreta del bloc Dona i mar .

El teu sexe és el meu coixí. Els teus llavis besen La meva galta. De lluny m’arriba l’aroma Del desig sord, L’extasi visccut, el plaer futur. El borrissol pessigolleja la meva orella. Compon melodies, Remor d’aigua en caure d’una cascada. Dolça humitat que em delita el somni, Que em fa aclucar els ulls Amb un somriure manyac, Entremaliat. Dolç despertar per la fressa De la teva respiració, Agitada, panteixant, I pel moviment oscil•latori dels teus malucs, Per la pressió de les teves cuixes, Pel bes que els teus llavis Dibuixen a la meva galta.

Els llençols acaronen el teu cos. Bocaterrosa, mirada perduda, La seda es plega sobre els malucs, Dibuixant formes abstractes, Amagant una porció de realitat. 180 graus i la seda s’amaga Pels racons més desitjats Del teu cos bru. Juganera explora els camins del goig. El tacte suau Et fa estremir, Com les mans del teu amant, Com les teves mateix. Irremeiablement, Els sentits reaccionen, Una catarata de sensacions Recorre el teu cos, Milers de volts d’electricitat S’acumulen als porus De la teva pell. Tanques els ull I les seves mans, Que són les teves, Es mouen delicadament, Assaborint cada instant, Cada reacció elèctrica, Cada gota de plaer Que destil•la el teu cos. Els llençols són espectadors De l’espectacle del plaer. Ja no són amos de la situació, Gelosos del temps Que havien guadit, Furiosos com l’amant destronat.

El pampallugueig delata La teva presència. La casualitat o la predestinació, Qui sap?, Ha fet que les nostres mirades Es retrobessin. Dues llums emmig de la nit, Fosca, tardoral. Em sedueixes amb els mots, I em deixo seduir. Et sedueixo amb les paraules, I et deixes seduir. Els sentits s’aguditzen Tacte,, gust, vista, oïda, Àdhuc l’olfacte, Són parts de la dansa del desig. Els teus dits modelen Noves formes de plaer. Les meves mans reconquereixen Territoris abandonats. Segons, minuts, Potser hores han passat, Suspesos en la recerca De la sintonia De dos cossos en la distància. Exhausts, extasiats, suats, Descansen en la penombra De la nit. Els sentits amarats De sensacions de plaer. Els sexes que es relaxen Al ritme que ho fa la respiracció Després de l’orgasme. La llunyania esdevé proximitat.