Salta al contingut principal

El far

Estic enamorat dels teus pits. Mentre dorms, nua, mig destapada, els contemplo. Contemplo l’espectacle de la natura del teu cos. Es bressolen seguint el moviment de la respiració. No puc evitar de quedar-me embadalit, com si fos un nadó. La llum de matinada entra, temerosa encara, per la finestra. Les ombres moren lentament i la llum fa visibles les formes sinuoses. I allà estan. Ferms, càlids, suaus.

Els acarono amb la punta dels dits, i et mous, molt lleugerament, com si se’t trenqués la son, però tornes a caure adormida. I noto la teva escalfor. Torno a passar els dits, aquest cop a prop del mugró, que reacciona immediatament al crit d’alerta. Sento que el meu alè s’accelera i acosto el cap a la teva sina. Veig com el mugró, excitat, s’erigeix com un far per al navegant. Ell és el meu far. Acosto la punta del dit de nou i veig com els porus reaccionen immediatament. Un raig de llum surt de l’aureola. Un raig de llum que m’indica el camí del plaer. Els meus llavis, suaument, mentre encara dorms, l’acaronen.

Comentaris

Josep B. ha dit…
Tenen un no sé què d'especial els mugrons.
I tots són diferents: tamany, textura, forma, color...
mar ha dit…
quin plaer despertar amb aquest suau acariciar de la mirada i els llavis...

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.