Salta al contingut principal

Que no surti el sol...

Regirant per la discoteca, he trobat aquest disc dels Whyskin’s i aquesta cançó, ‘Que no surti el sol’, que defineix el meu estat d’ànim d’aquests dies:




No sé de tu més que el teu nom
i amb això en tinc prou

per seguir-te allà on vas.

Donant l'esquena als meus malsons
al teu matalàs,
em sento un home nou.
Sé que marxaràs...

quan la nit acabi, quan sortirà el sol,
quan t'esfumis d'entre aquests llençols.

Deixa'm acaronar el teu cos,
desfer-te a petons
-ara que encara és fosc,-
i, mentrestant,
deixa'm que ofegui tantes pors
que m'han anat xuclant
i entre els teus dits s'han fos.
I desitjo tant...

que la nit no acabi, que no surti el sol,
que m'abracis com si fos el teu millor amant,
que res no ens separi de sota els llençols,
que tinc tot el temps per endavant.




Comentaris

Anònim ha dit…
Ara.. Només volia dir que a partir d'ara aniré entrant i deixaré tants comentaris com em sigui possible. Maca la cançó, reusencs havien de ser ;P Ara Silenci és una de les cançons més maques que tenen, te la recomano.
mar ha dit…
quina cançó més bonica per ser viscuda, oi?
i perquè la nit no s'acabi mai...

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.