Salta al contingut principal

Dona

Escrita per
A tu que et veig cada dia al metro, acabada de sortir de la dutxa, neta, perfumada, amb els cabells encara molls, el coll humit.
A tu que et veig cada dia pel carrer, que passes atrafegada, amb els vailets arrossegant, que arriben tard a escola (un dia més).
A tu que et veig cada dia amb la teva bicicleta, els pits seguint el ritme de les sotragades del camí, les ulleres de sol reflectint l’infinit.
A tu que et veig cada nit, en el mateix bar, recolzada a la barra, esperant que algú et digui alguna cosa, i jo que no m’atreveixo a acostar-me perquè tinc por.
A tu que penses que ningú no et mira, però les mirades et despullen ràpidament o lentament, amb tendresa o amb violència, amb passió.
A tu que et somio cada nit, nua al meu costat, la respiració acompassada, el desig a punt de néixer, dos cossos desconeguts delerosos de conèixer-se.

Comentaris

Guspira ha dit…
T'explico un secret? Aquest "a tu", que en el meu cas seria un home, que podria ser tothom i no és ningú a la vegada, o sigui, un total desconegut, és la meva gran fantasia...
Bon escrit!
2 de setembre del 2008, a les 20:43
El company de Venus ha dit…
Guspira: Tens tota la raó: podria ser una dona, però també un home. Coincidim amb això de la fantasia: un desconegut, sense rostre, sense identitat, però que és sempre present.
3 de setembre del 2008, a les 8:59
El company de Venus ha dit…
Agraït. I content que t'encanti.
3 de setembre del 2008, a les 13:00
mar ha dit…
bones fantasies...
d'aquelles per sucar-hi pa...
6 de desembre del 2008, a les 1:38
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació