Cançoneta

Una cançoneta vull fer
De la noia que més m’estimo.
Polida com el sol,
Delicada com la lluna.

Quan la tinc entre els braços
Tremolo com una fulla,
Se m’accelera el cor
I el màstil refila.

Si li toco una sina
Diu que encara en vol més.
Si li toco totes dues
diu que m’aturi.

Si li toco el seu triangle
Tanca els ulls i sospira.
Si remeno un xic endins
Tensa els músculs i xiscla.

Un dia de molta excitació
Em va arrapar el pardal.
El va fer cantar i ballar,
I fins plorar d’alegria.

No puc aguantar el neguit:
Vull jaure amb ella,
Abraçar-la de dalt a baix,
Fer-la dona afortunada.

Jo seré el seu bon amant,
Home alegre i fidel,
Bon jan al llit,
Tant de dia com de nit.

Sé que ella també ho vol,
Em desitja amb golafreria.
Ella també té un neguit
Que l’escalfa jorn i nit.

Vine aquí, estimada,
Acull el teu amant,
Pujaré a la teva cambra
I entraré en el teu llit.

Jaurem fins que, exhausts,
Caiguem derrotats
De la gran batalla
Que haurem lliurat.

No hi haurà guanyador,
No hi haurà perdedor.
Home i dona allitats,
Home i dona ben follats.