Salta al contingut principal

El més gran dels pecadors

Escrita per
Per tu hauria estat capaç de fer-ho tot
De convertir-me en el més gran dels pecadors.

De desfer tots els nusos que m’encadenen
De trencar totes les normes, totes les convencions.

D’endinsar-me en un univers curull de perills,
Un camí d’una sola direcció,
Sense possibilitat de retorn.

Per tu hauria estat capaç de fer-ho tot,
De convertir-me en el més gran dels pecadors.

I hauria pecat amb tu,
Per tu.
Tu encens el meu foc.


(A Sau)

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Anònim ha dit…
Bones, el cap de setmana bé? Veig que has tornat inspirat, com sempre. Ostres en serio jo no sé d'on trobes la paciència i la inspiració per escriure un poema casi cada dia. El d'avui és molt, molt romàntic, tan de bo em diguessin coses així mmm no sabria que dir jejeje. Petons maco
28 de juliol del 2008, a les 11:55
El company de Venus ha dit…
Puntual després de penjar cada post, si senyora. La inspiració ve com ve, però s'ha de ser constant... i els estímuls de fora també ajuden, com els teus comentaris.
De coses maques segur que te'n diuen, i les mirades parlen molt més que les paraules, a voltes.
Gràcies.
28 de juliol del 2008, a les 14:39
eveX ha dit…
me encante aquest blog, si vols saver de mi visitam a..http://evex-sexi.blogspot.com/
29 de juliol del 2008, a les 13:36
El company de Venus ha dit…
Gràcies, Evex... Veig que tu també ets aficionada a l'erotisme...

Salut i felicitats per la part que et toca.
29 de juliol del 2008, a les 13:52
Guspira ha dit…
M'encanta! Quants cops seríem capaços de fer-ho tot per algú i quants cops ens quedem només en els pensaments...
Què bonic seria si fossim molt més valents.
Ho trobo realment romàntic. És el màxim!
2 de setembre del 2008, a les 19:51
El company de Venus ha dit…
Guspira: Segurament les coses en aquest món serien molt diferents, no creus? Si tan sols aprofitéssim un 10% de les possibilitats de ser valents... aix...
3 de setembre del 2008, a les 8:53
mar ha dit…
estar disposat a fer això per algú...
deu ser molt plaent....
6 de desembre del 2008, a les 2:05
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació