Insinuació

Prefereixo imaginar que veure.
Resseguir amb la mirada
L’estela que deixes en passar.
Amarar-me del teu aroma,
L’olor dolç del perfum,
L’amarg del teu cos.

Seria massa fàcil tenir-te nua,
Lliurada al plaer, meva.
I no lliurar la batalla de la seducció,
El joc de mirades,
L’estira-i-arronsa del meu atreviment
I de la teva indecisió.
O potser és al revés?

No ets qui juga tu amb mi?
No ets tu qui amb l’estela
Deixes ferit el meu desig,
Conscient de la cicatriu no curarà
Fins que hi apliquis la medicina.

No existeix vacuna pel que em deixes.
Només tu pots aplicar un antídot:
Besa’m fins a ofegar-me,
Abraça’m fins a fer-me bocins,
Fes de mi el que vulguis,
Pobre malalt de desig.

Restaré aquí assegut
Des de la meva talaia,
Esperant que miris enrere,
Que els meus ull et despullin,
Que els teus em donin la dosi de medicina
Que el meu cos necessita.