Salta al contingut principal

Si fos una dona

Si fos una dona
M’agradaria que em seduïssis,
Suaument, sense presses,
Sense cops amagats.

Que em desafiéssis amb la mirada,
Que insinuessis desig, passió,
Que demostressis franquesa,
Que no fossis poruc.

I un cop encesa l’alarma,
Deixaria córrer els instints.
Ningú com jo sap què m’agrada,
Què m’excita completament.

Estira’t aquí al llit,
Deixa que la meva llengua
Recorri el teu cos,
Que conquereixi terres inhospites,
Que descobreixi el focus del plaer.

Coll, orelles, mugrons, melic.
El camí em duu al teu sexe,
Com un far en la immensitat de l’oceà.

I allà m’hi arrecero,
Per refugiar-me de la tempesta.
M’hi aferro amb passió,
Hi poso l’ancla de la nau.

I miro la teva cara,
Miro els teus ulls:
Dues espurnes profundes
Que revelen el teu pensament.

Si fos una dona
M’agradaria tenir-te sota meu,
Sentir l’escalfor del teu cos,
L’excitació que palpita dins teu.

Comentaris

Anònim ha dit…
I si fos un home? jajjaja Ara et toca un poema al revès,eh jajajja
Vinga, començarem a pensar-hi. De fet, serà un pel més fàcil, crec. Els homes sóm més senzills.
Eli ha dit…
I com que ets un home...
Tu li fas tot això a les dones...?
Almenys ja saps el que ens agrada, no???
;-)
Bé, en la mesura del possible, i el que em deixen, faig el que puc. Vols que ho provem?
Per cert, bones vacances.
Jordi ha dit…
Està molt bé i sense ànims de tocar la moral, és llàstima que ancla s'escriu àncora en català.
Salutacions
Jordi: I ara, s'agraeix molt la precisió. Benvingut.
mar ha dit…
i sent una dona...
m'encantaria trobar aquest home...

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.