Salta al contingut principal

Soledat

Escrita per
I un dia et despertes suat,

Amarat de desig,

No hi ha ningú al teu costat.

La soledat s’ha instal·lat al llit.

És la teva companya i amant.

Lentament l’abraces,

Agraeeixes la seva presència.

Li dius a cau d’orella que l’estimes,

Que no la vols deixar escapar,

Que vols posseir-la.

I ella, fidel, submissa,

Sabedora de la teva excitació,

Es deixa fer.

Febrosa, humida,

La soledat et proporciona un orgasme efímer.

Et deixes caure al seu cantó.

Tanques els ulls i plores.

Els tornes a obrir i només resta

El seu espai.

La soledat també ha fugit

I t’ha deixat suat,

Amarat de desig,

Mullat del teu propi manà.

Comentaris

Anònim ha dit…
Ostres, m'ha encantat l'escrit. Crec que t'has equivocat de feina i t'hauries de fer escriptor de poemes o millor encara, de cançons. Tot un poeta vaja. Felicitats pel poema.
16 de juliol del 2008, a les 14:30
El company de Venus ha dit…
Gràcies, ja tinc una fan i una seguidora. Te'n dedicaré un, de post.
17 de juliol del 2008, a les 17:16
polaroid mental ha dit…
que dura és la soledat al llit!
26 de febrer del 2009, a les 8:39
El Company de Venus ha dit…
Sí que és dura, sí... Aquest va ser un dels primers poemes escrits. Has anat a buscar-lo ben endins...
26 de febrer del 2009, a les 9:33
polaroid mental ha dit…
qui ho diria que es un primer poema!
m'agrada el que escrius i com que la porta era oberta he entrat a tafanejar en els posts anteriors,
perdona si trobes comentaris són fóra d'hora.
26 de febrer del 2009, a les 15:58
El Company de Venus ha dit…
Polaroid Mental: Ui, tranquil·la. Agraït, al contrari. Gràcies.
26 de febrer del 2009, a les 16:00
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació