Salta al contingut principal

I have a dream

Tinc un somni:
Estimar-te com el primer dia,
Com aquell encontre que havia de ser fugaç.

Besar-te golosament,
Assaborir el teu cos,
Racó a racó.

Perdre la noció del temps,
Deixar que el rellotge marqui les hores,
Que el dia i la nit es confonguin.

Tinc un somni:
Que el temps no apagui la flama,
Que la rutina no consumeixi la nostra passió.

Tenir-te a prop
I sentir el foc del primer instant,
L’excitació primigènia, visceral.

Veuret’ nua, a contrallum,
Talment com el primer dia,
La silueta retallada a l’àmpit.

Tinc un somni:
No perdre aquests instants
Que el vent no s’endú.
Que tu i jo encara siguem
Dos animals en zel.

Comentaris

Guspira ha dit…
Aquest "dream" és el més desitjat per tots els amants, eh? Tant de bo l'encanteri dels primers temps d'amor fos etern... Tant de bo aquell instant en què mires a l'altre i perds el món de vista perpetués... Tant de bo la rutina no existís. Però per sort, encara ens queden els somnis! En l'últim vers, saps a qui m'has recordat? Al gran poeta Estellés amb els seus amants de València.
Guspira: La rutina és la pitjor malaltia. Però, com dius, queden els somnis, i l'empenta per no perdre la passió. Gràcies per l'elogi estellesià, el gran poeta contemporani de l'amor valencià.
mar ha dit…
si tens aquest somni.. l'únic que has de fer és somniar-lo i desitjar-lo cada dia, intensament... i es farà realitat... t'ho ben asseguro...

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Ortus

L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...