Salta al contingut principal

Infidelitat

Escrita per
Em perdonaries una infidelitat,
Encara que fos petita?

Em perdonaries haver besat uns altres llavis?
Haver tastat uns altres pits?
Haver entrat en un altre cos?
Haver gaudit amb aquesta intensitat?

Em perdonaries si fos sincer
I et digués que no pensava en tu?
Que per un moment t’havies esvanit?

Em perdonaries aquesta infidelitat,
Encara que fos petita?
Hipocresia de la mentida.

(imatge extreta del bloc La segunda puerta)

Comentaris

Josep B. ha dit…
El problema, de vegades és perdonar-te-la tu mateix.
22 d’agost del 2008, a les 11:12
El company de Venus ha dit…
Efectivament. És aquella sensació d'haver fet mal, i el dilema de si explicar-ho o no. Tu creus que es pot perdonar?
22 d’agost del 2008, a les 11:15
Josep B. ha dit…
No t'ho sabria dir de segur, depèn de la situació, de la voluntat que es tingui de seguir endavant o no.

M'hauria de veure en la situació per dir-ho.
22 d’agost del 2008, a les 15:51
mar ha dit…
Infidelitats?
Depèn del que s'entengui per ser fidel i també dependrà del tipus de relació que tens amb la teva parella. Per mi la clau seria la de ser capaços de mantenir una relació d'honestedat i sinceritat amb la parella. Potser hauríem de començar a ser més oberts i evitar el sentiment de possessió cap a l'altre...
Aprendre a no tenir gelos...
Admetre que podem tenir desitjos fora de la nostra parella...
Encara hi ha camí per recórrer...
;)
24 d’agost del 2008, a les 0:29
El company de Venus ha dit…
Skorbuto: Ben cert. Com se sol dir, cada casa és un món, i cada parella, un univers.

Mar: M'agrada la idea que cal admetre que podem tenir desitjos fora de la parella... de manera natural, no traumàtica.

Gràcies pels comentaris a tots dos.
25 d’agost del 2008, a les 8:43
Guspira ha dit…
Ufff, quin tema... Estic d'acord en què cada parella és un univers. Jo vaig a favor de les "parelles obertes", però això no vol dir que ens haguéssim de fotre les banyes cada dos dies. No, no, ni molt menys! Penso que hem de confiar en la nostra parella i sobretot, que hem de mantenir el nostre espai. Per a mi tenir parella no vol dir "amb la meva parella s'acaba el món", no. Una relació així m'ofegaria! Jo necessito llibertat, llibertat d'espai, de pensaments i d'accions. Aquesta llibertat pot comportar tenir desitjos fora de la parella, i això ho veig normal i acceptable. Ara, si els desitjos es converteixen en realitats... això ja és qüestió de parlar-ho amb la teva parella i depèn de la relació que dugueu, també pot ser normal i acceptable. Hi ha moltes parelles que tenen ben diferenciat l'aspecte amorós del sexual. I jo no trobo que això estigui fora de lloc. Però com et dèia abans, això depèn de la relació que duu cada parella.
2 de setembre del 2008, a les 19:26
El company de Venus ha dit…
Guspira: Un tema sempre complicat, fruit del llegat cultural que ha fet que els ésser humans hàgim de ser, gairebé sempre, propietat d'algú.
3 de setembre del 2008, a les 8:47
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Ortus

Escrita per
L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació