Salta al contingut principal

Ball

Escrita per

Els focus il·luminen
El teu cos jove.
Vermell, blau, verd.

Et contorsiones
Al ritme dels baixos,
Un so apagat,
Sord, monòton.

Centeners de persones
T’envolten,
Però estàs sola.

Sola en el teu orgasme
Fingit.
Sola esperant
Que algú et rescati.

Comentaris

Anònim ha dit…
De vegades veure una dona bella com mira a l'horitzó i no hi troba destí és trist, una dona bella si somriu i troba rescat pot ser la dona més bonica del món :) gràcies per visitar-me
18 de setembre del 2008, a les 13:58
El company de Venus ha dit…
Cesc: Totalment d'acord. Gràcies a tu.
18 de setembre del 2008, a les 13:59
mar ha dit…
estar sola, fingir i esperar que algú em rescati?...
què trist!

prefereixo...
si estic sola,
somriure en comptes de fingir i no esperar el rescat sinó anar jo a buscar el que cerco... sense demores, ni excuses,...
18 de setembre del 2008, a les 15:33
El company de Venus ha dit…
Mar: Prefereixes passar a l'acció i no ser una espectadora.
19 de setembre del 2008, a les 8:24
Guspira ha dit…
Princesa de la nit, princesa desitjada, sola entre la multitud, princesa obligada?
22 de setembre del 2008, a les 21:33
El company de Venus ha dit…
Sola i extasiada per la música, espera un amant que la rescati.
23 de setembre del 2008, a les 8:29
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació