Unes sabates al rebedor.La samarreta al passadís.
La faldilla a la porta de la cambra.
Les calces als peus del llit.
El teu cos nuu, anhelant,
Estirat, amarat de suor,
Curull de plaer, exhaust.
Les restes de la batalla.
El territori conquerit.
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
Comentaris
Gràcies un dia més.
el matí també pot ser dolç...
en veure els territoris conquerits...
i potser...
tornar a conquerir-se, a re-conquerir-se...
(em sembla que aquest verb no admet el -se, però... en aquests casos... està més que justificat, oi?)
petonets amb aires de batalles dolces i territoris explorats...
I sí, quin goig desfer el camí fet i tornar a lluirar la batalla del desig, explorar, besar, sentir, olorar...
princesa_barcelonina
Princeseta: Gràcies, Princesa, ja saps que pots fer-hi cap sempre que vulguis.